Quiosc Regió7

Regió7

Jaume Farguell

Josep Carreras, homenatge permanent

A l dia 21 d’octubre a la sala d’actes del Casal d’Europa, amb nodrida presència, s’iniciaren les VI Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, sota els auspicis dels Serveis Territorials de la Generalitat i que, en règim d’itinerància, enguany radicaren a la nostra comarca.

Josep Carreras, homenatge permanent

Especialment em complagué assistir a la primera ponència consistent en el merescut homenatge a l‘admirat amic Josep Carreras, capdavanter i autèntic patriarca de l’arqueologia berguedana. Ja ben simbòlicament, el programa informatiu de les Jornades mostrava l’estratigrafia de la Canal dels Avellaners en una clara mostra de la meritòria obra de l’homenatjat.

Un inevitable record em transportà a les eleccions municipals del 1979 en les que, com a cap de la llista guanyadora, em correspongué proposar el titular de la regidoria de cultura, que, per sapiència i arrelada sensibilitat berguedana, no podia ser altre que ell.

L’afortunada decisió quedà constatada en els vuit anys (1979-1987) d’intensa acció cultural i especialment en la seva eficaç labor al front de la junta del Museu Municipal. Tancat des de feia temps, ell s’encarregà de reobrir-lo, imprimint-li un decisiu impuls, amb incorporació de nou mobiliari, peces arqueològiques, històriques i flamants maquetes. Un celebrat canvi d’imatge que clogué en la solemne inauguració del 26 de febrer de 1983 amb assistència del president de la Diputació Antoni Dalmau.

Sense oblidar que el 1987 el govern municipal passà a la coalició ABI-PSC, i el nostre grup, a l’oposició. Però també que el període 1991-1999 els convergents el recuperàrem, però ja sense l’admirat company Josep que, justament satisfet de la tasca realitzada, havia decidit deixar la política en una respectable decisió personal que, confesso, més d’una vegada he lamentat, fins a penedir-me de no haver-li insistit més en la seva continuïtat.

I fou precisament a la meitat d’aquest segon període municipal que tingué lloc un fet que trastocà realitats i decisions nostres. Parlo del tancament de la caserna militar i la seva recuperació municipal que permeté la creació de nous equipaments (mossos, residència d’avis, etc.).

Sols restaven per concloure-hi tres ambiciosos projectes conformadors d’un ampli espai cultural, europeu i turístic alhora. El Pavelló de Suècia, ja quasi acabat, l’Hotel-Escola Internacional Joviat, ferm revulsiu del sector pedagògic i hostaler, amb acord d’execució ja signat, i el Museu Comarcal.

Es tractava d’un salt museístic definitiu. En un espai amplíssim que, a banda d’incorporar tot el contingut del Museu Municipal, incloïa una àmplia sala d’arqueologia, així com altres de noves, mostrant natura, indústria i mineria, bàsics recursos comarcals. El projecte fou aprovat, en quatre juntes per àmplia majoria. Admetent però que aviat aparegué un raonable grup opositor majorment del sector arqueològic.

Així les coses, personalment vaig considerar essencial parar el procés de trasllat de material i iniciar converses amb el desig especial que en elles hi participés Josep Carreras com a persona de la major confiança pel seu criteri i passió museística, convençut que, amb ell el distanciament entre ambdós sectors ens portaria a un acord satisfactori. Converses ajornades per la convocatòria de les eleccions del 1999, amb perspectives guanyadores nostres que joiosament es compliren.

Tot i que, amb recordada estupefacció, un pacte polític poc exemplar que no cal comentar, feu que deixés l’alcaldia. Amb dues conseqüències immediates: ruptura de l’acord amb la Joviat i fi de les obres al Museu Comarcal.

Dues puntuals dates, el 26 de febrer del 1983 i el 21 d’octubre del 2022 ens han recordat el savi company. Altrament, com a perdurable i creixent testimoni cal veure a la Sala de Reserves d’on avui hauria estat el Museu Comarcal, curosament ordenades, inacabables i valuoses troballes, per obra i gràcia de la Societat d’Arqueologia del Berguedà sota el mestratge de Josep Carreras. Raonable desig ser veure-les un jorn, fetes ja museu. En honor i nom seu, seria just.

Compartir l'article

stats