Quiosc Regió7

Regió7

Joan Canongia

Des del meu costat del prisma

Joan Canongia

Diputació de Barcelona, la feina ben feta

El pressupost de la Diputació de Barcelona ha estat aprovat enguany sense cap vot en contra. Sí, ho llegeixen correctament, cap diputat ha votat en contra dels comptes presentats pel govern provincial format per PSC i JxCat. Als seguidors d’Esquerra Republicana potser els costarà de creure, però ha estat així. ERC no hi va votar en contra, i si no ho va fer a favor va ser perquè es va poder excusar en un informe menor que qüestionava una única partida d’un pressupost total que posarà a disposició dels municipis de Barcelona d’uns 1.250 milions d’euros.

Sí, la mateixa Esquerra que qüestiona constantment el pacte de la Diputació ha fet costat al Govern en el debat del pressupost, peça bàsica on es discuteixen les prioritats polítiques. És curiós que el mateix portaveu que durant tot l’any no deixa de parlar de la Diputació metropolitana –intentant fer veure que la Barcelona d’interior està desvalguda– no va poder trobar cap argument per atacar-lo.

Els motius són diversos. El primer, que a l’hora de la veritat no han sabut justificar les seves constants falsedats abocades cap a la Diputació. I, en segon lloc, perquè si tibaven del seu argumentari habitual, la dura realitat els acabaria rebotant i quedarien encara més desacreditats en tot el món local.

El segon motiu, el realment rellevant, és que aquest pressupost és el darrer del mandat, i el que tanca la línia de treball de l’actual govern basada en la transparència, l’objectivitat i el suport als ajuntaments per sobre de cap altra prioritat. Aquest pressupost culmina un mandat que ha vingut marcat per la pandèmia, la crisi energètica i les conseqüències associades a aquests dos fets, i en aquest context, la Diputació de Barcelona ha esdevingut un suport bàsic per al món local.

Va ser la Diputació la primera institució a obrir línies d’ajut, la primera a posar recursos en mans dels municipis quan no n’hi havia just quan va aparèixer la covid. Amb el primer fons de resiliència es va dotar als ajuntaments de les eines més simples per lluitar contra la pandèmia. En un primer moment van ser 50 milions els destinats a un pla de xoc urgent, que es van anar ampliant fins a superar els 185 milions, el que va permetre atendre les necessitats més bàsiques.

Enguany hem tingut el segon Pla de Resiliència i Sostenibilitat que ha tingut un pressupost per sobre dels 125 milions. Aquesta segona edició tenia com a objectiu impulsar l’activitat i la creació d’ocupació per combatre a curt termini l’impacte de la pandèmia, així com donar suport a un procés de transformació dels municipis de la província.

Aquest últim pressupost del mandat, contempla també les bases per la creació d’un tercer Pla de Resiliència que ha de servir per ajudar a fer front a les despeses corrents dels ajuntaments, que han vist com enguany han patit greus desajustos pressupostaris causats per la crisi energètica derivada de les conseqüències de la guerra.

De fet, qui podria votar en contra de la feina ben feta?

Compartir l'article

stats