Epidèmia de mocadors

Arnau Valverde

Arnau Valverde

M’imagino que no només em passa a mi. Ha arribat el fred i bona part del meu entorn va acompanyat tota l’estona d’un paquet de kleenex, i és que els constipats i les grips han tornat a escena. Tos, esternuts, mocs... una mostra més que el Nadal és a tocar i no precisament perquè tornem a sentir l’«All I want for Christmas» de la Mariah Carey cada dos per tres. En general, estem habituats als constipats i és que tot i que sempre hi ha el típic que diu que mai emmalalteix, la majoria agafa una bona calipàndria un cop a l’any.

Ara, però, tenim el coronavirus a les nostres vides. Sí, el maleït virus segueix entre nosaltres encara que ja no se’n parli tant. De fet, arrel del creixement de positius de covid-19, des d’ahir l’hospital de Manresa ha tornat a restringir l’accés a visitants per evitar que hi hagi més contagis. Més val prevenir que curar. En aquest sentit, segons l’últim balanç, hi ha 24 pacients ingressats per covid dels quals 2 estan a l’UCI. I és que malgrat que ja gaudim de les vacunes, cal estar alerta per la població més vulnerable. També s’ha produït un brot de bronquiolitis a Espanya, un virus que afecta sobretot als menors de dos anys d’edat

En el marc d’un episodi de constipats, grips i també covid torna a aflorar la importància de la mascareta, aquell tapacares que abans del 2019 només veiem als metges, per la televisió o als turistes asiàtics que visitaven Barcelona o Montserrat. Durant la pandèmia va quedar palesa la seva efectivitat no només amb la covid sinó amb els tradicionals constipats. De fet, parlant amb el meu entorn, molts diuen que el primer any de mascaretes al carrer no es van constipar i això és, en bona part, per l’ús de les mascaretes.

Mentre escric això em goteja el nas i el tinc congestionat. Parlo com un pallasso perquè tinc el nas tapat. Amb la por encara d’haver-me contagiat de coronavirus he aprofitat algun test dels que em quedava per casa de quan es van buidar els farmàcies i... Negatiu. Un constipat de tota la vida. Però havent après de la pandèmia, avui he decidit portar la mascareta a la feina per evitar contagiar a algú altre i provocar una simfonia de tos a la redacció.

Així doncs, ara tinc dos nous acompanyants. Un és la mascareta, incòmode però necessària per evitar el contagi de qualsevol virus. I l’altre són els mocadors, els kleenex de tota la vida. Espero que no m’hagin d’acompanyar durant molts dies més, que ara venen les festes nadalenques i volem estar al 100%.

Subscriu-te per seguir llegint