Els problemes de la transició energètica

Entre els defensors de les energies renovables, entre els quals m’hi podeu comptar, resulta alarmant la comparativa de la potència eòlica i solar instal·lada a altres comunitats i Catalunya. I n’hi ha que no paren de reclamar que els governs facin el que calgui, fins i tot ocupar terres agrícoles fèrtils o espais naturals singulars, per implantar molins de vent i plaques solars. De fet, la Comissió Europea vol publicar un reglament per suprimir els procediments d’avaluació ambiental i declarar la utilitat pública, que molts considerem una aberració. Tenim el cas que un tribunal ha obligat a desmantellar el parc fotovoltaic més gran d’Europa, propietat d’Iberdrola, per saltar-se els valors de l’espai quan es va declarar la utilitat pública.

Que hem de prescindir ràpidament dels combustibles fòssils és una evidència per a la comunitat científica mundial, encara que els governs reunits durant la COP27 no hagin volgut prendre mesures per fer-ho. Però creure cegament que ara cal córrer per posar les renovables elèctriques on sigui té diversos problemes. Primer cal molta energia fòssil i molts materials escassos per produir els artefactes de renovables elèctriques. En segon lloc calen unes gran inversions, perquè, encara que sembli un gran negoci, les grans empreses eòliques tenen molts problemes de rendibilitat i estan acomiadant treballadors (Vestas, Gamesa o General Elèctric). Aviat veurem rescats.

La implantació de grans parcs de generació elèctrica allunyats dels centres de consum presenta un altre problema afegit, el transport, perquè no només calen grans línies que malmeten territori, sinó que afegeixen «sotragades» a la xarxa per la seva irregularitat. Red Eléctrica Española, l’operador de la xarxa, ha informat el Govern de Madrid del risc real d’apagades (el més gran el 8 d’octubre passat) fins al punt que ha demanat a les centrals de gas que ajornin un temps les seves operacions de manteniment programades en espera de més estabilitat de subministrament local i internacional (França importa l’energia elèctrica ibèrica) perquè aquestes centrals de cicle combinat són els interruptors generals de la xarxa que es poden obrir i tancar quan les altres fonts de generació renovables no són fiables per falta de vent, de llum solar o per secada.

Un altre problema és de temps. Cal temps perquè es traspassi a la demanda elèctrica bona part del transport de persones i de mercaderies que ara circula per les carreteres consumint petroli. I el temps també és necessari per planificar una reducció del consum, sobretot dels que més consumeixen, perquè els pobres sí que estan reduint, per força, el seu consum. El darrer informe elaborat per la càtedra de pobresa energètica de la Universitat de Comillas constata que la pobresa energètica severa ha augmentat a les llars a Espanya el 14% el 2021 (4,5 milions de persones no paguen factures al dia i 6,7 milions no poden mantenir una temperatura adequada a casa).

Per altra part, les renovables inqüestionables, de proximitat a les de les teulades de casa, que instal·lem els particulars que han crescut molt, actualment no poden rebre subvencions perquè el nostre Govern ha esgotat les partides corresponents. Ves qui ho diria...

Subscriu-te per seguir llegint