Violències

Fa pocs dies, la Generalitat publicitava que el 2021 es van interposar a Catalunya 2.602 denúncies per delictes contra la llibertat sexual, el 41,4% més que el 2020. Encara més: el servei d’urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona ha atès els deu primers mesos de l’any 556 víctimes d’agressions sexuals, pràcticament el 30% més que el 2019 i el 51% més que el 2021. El 90% de les víctimes ateses al Clínic han estat dones; el 100% dels agressors han estat homes. I encara més: els Mossos d’Esquadra de la regió policial de la Catalunya central havien rebut 825 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella o exparella fins a l’octubre, és a dir: 3 denúncies diàries, 0,6 més que el 2019.

Malgrat totes les campanyes de sensibilització i les lleis que, amb més o menys encert, intenten fer un setge a aquestes conductes violentes, les dades indiquen que anem a més. No és un bon senyal, perquè mai hi havia hagut tanta sensibilitat pública sobre la qüestió, mai havia estat tan publicitada aquesta xacra, mai s’havien explicat amb tant detall les dades sobre la violència masclista. Certament, cada vegada hi ha menys temor a la denúncia, cada vegada hi ha més acompanyament a les víctimes, que propicia un increment de les agressions denunciades. El total no es pot saber, forma part de l’àmbit privat, que sovint és una presó o una cambra de tortura per a les víctimes. El que sabem és el que ens permeten intuir les enquestes: que el 80% de les catalanes diuen haver estat víctimes de violència masclista en algun moment de la seva vida, que el 25% ho ha estat en l’últim any i que només el 20% presenten una denúncia.

Encara que hi hagi un debat públic més obert i intens sobre la necessitat d’acabar amb la violència masclista, fomentada en micromasclismes que són inherents a certes conductes, ni les dades de denúncies i d’atencions a víctimes ni, més preocupant encara, les actituds sexistes en tants àmbits de la vida, no retrocedeixen ni un mil·límetre.

I més dades: l’Observatori contra l’Homofòbia assenyala que les agressions físiques per LGTBI-fòbia han crescut en un any el 30,2% a Catalunya. Una violència contra aquest col·lectiu que supera per primera vegada les agressions verbals.

Les societats emmalalteixen, i la nostra té de fa temps diverses patologies, que semblen agreujar-se amb l’edat. Aquestes són cares de la mateixa moneda. Homofòbia i masclisme. Ens cal anar a urgències.

Subscriu-te per seguir llegint