Calar llum sobre les paneroles

Ryszard Kapuscinski, referència obligada per al periodisme responsable, també va deixar escrit: «El treball dels periodistes no consisteix a trepitjar les paneroles, sinó a calar la llum, perquè la gent vegi com les paneroles corren a amagar-se».

Ho explico perquè qui fou director d’El País durant el període més crispat del procés cap a la independència de Catalunya (2014-2018), dimecres passat, al Planta Baixa de TV3, va posar llum sobre les paneroles del periodisme espanyol que van actuar com un exèrcit putinesc (sense escrúpols ni deontologia professional) per «salvar la democracia y la unidad de España», amenaçades com les veien. L’exdirector del diari de referència de l’anomenada transició cap a la democràcia va abusar del tracte amable de la periodista catalana per reblar el clau del que explica en el seu llibre Digan la verdad (sic!) sobre el tractament periodístic que va fer el seu diari (i la premsa espanyola en general) de tot el que passava a Catalunya en aquelles dates. No va especificar el concepte de democràcia que defensaven, ni l’ètica periodística que els guiava. Va dir que els periodistes del seu diari a Catalunya patien per les pressions que rebien d’aquí i d’allà, però no va dir res del Codi Deontològic que guia la feina dels periodistes catalans per evitar biaixos imposats i garantir la veracitat de la informació.

En cap moment va dir haver informat amb dades objectives què suposava la independència de Catalunya per a Espanya. Ni haver fet cap comparativa de guanys i pèrdues registrades en altres països que havien aconseguit la independència. Ni per què cap país independitzat ha demanat tornar a la dependència colonial. Tampoc va fer referència a la responsabilitat dels partits espanyolistes en la crispació social que diaris com el seu atiaven sense contrastar les informacions, i en molts casos se les inventaven per ajudar a construir el relat anticatalà. El periodisme compromès podria haver qüestionat el comportament de la corona, del govern, de la policia, del poder judicial en la repressió de la reivindicació catalana? Hauria estat bé preguntar-li si se senten responsables de la catalanofòbia que han escampat, i si sap com es recupera la dignitat perduda. La criminalització de dirigents catalans és un objectiu del periodisme espanyol? L’enquistament de poder judicial posa en perill la democràcia espanyola? No haver fer net amb el franquisme fa perillar la democràcia? ETA amenaçava la democràcia espanyola i es podia justificar el GAL? Per què no criminalitzen Barrionuevo? Ja perdonarà el personatge, però tant d’afany del periodisme espanyol per «salvar la unidad» i el seu concepte de «democràcia», més que calar llum, el visualitza com a panerola còmplice.

Subscriu-te per seguir llegint