El futur del blanc als Pirineus

Per a les estacions d’esquí aquestes són dates marcades pel nerviosisme i l’entusiasme d’obrir-se de nou al públic després de mesos intensos de treball. Durant l’època en què les instal·lacions romanen tancades, toca revisar els remuntadors i adaptar el traçat de les pistes per deixar-ho tot a punt per començar una nova temporada, que sempre estarà condicionada per les nevades. La presència de la neu a les pistes marca, en bona part, el ritme de facturació de les estacions al llarg de l’hivern. En aquest sentit, sorgeix l’interrogant sobre les conseqüències que pot tenir el canvi climàtic en el color blanc dels Pirineus.

Fa anys que els experts alerten sobre la possibilitat que l’augment de la temperatura per l’escalfament global passi factura a les estacions d’esquí del país. De fet, un informe de l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic sobre l’escalfament dels Pirineus va mostrar recentment com la part central, la situada a 1.800 metres d’altitud, podria perdre el 50% del mantell de neu el 2050. Però, en cotes més baixes, la situació podria ser encara més dramàtica, amb una reducció del 78% per sota de 1.500 metres durant l’últim quart de segle. I és que als Pirineus la temperatura mitjana ja ha augmentat 1,2 graus en cinquanta anys, un 30% més que en la resta de sistemes muntanyencs europeus.

Davant d’un pronòstic desencoratjador, resulta gratificant escoltar testimonis com el director de l’estació del Port del Comte, Albert Estella, que es mostra confiat a viure una temporada bona pel que fa a les nevades, malgrat ser l’estació que queda més al sud de Catalunya. Estella parla en un reportatge d’aquest diari (vegeu edició del 3 de desembre del 2022) d’un nou plantejament que convida a aprofitar els recursos naturals i a desmarcar-se de la tendència de voler allargar la temporada tant pel començament com per la cua, mitjançant l’increment de la despesa energètica. Fa anys que l’estació potencia l’estalvi d’aigua a través de sistemes de recuperació de l’aigua del desglaç i la pluja per generar neu. En la mateixa línia, aquest estiu han estat treballant en la neteja dels boscos de l’entorn per aprofitar els residus vegetals i protegir les pistes amb més risc d’erosió.

En els anys a venir, les estacions poden anar fent feina de formigueta per aconseguir ser més sostenibles, afavorint la reducció de la factura energètica, i buscar estratègies per fabricar neu amb més eficiència o retenir l’existent a la pista. La neu sempre ha estat un fenomen màgic i imprevisible que es pot mirar de compensar amb una bona feina de gestió des de les estacions.

Subscriu-te per seguir llegint