TRIBUNA

Trenquem els feixismes

Ricard Sánchez Andrés

Ricard Sánchez Andrés

Al regne Espanyol i com no a Catalunya, tenim partits polítics que són explícitament d’extrema dreta i alguns que cada vegada per desgràcia són més assimilables, és un fenomen també europeu molt perillós que està sent trivialitzat per part dels principals mitjans de comunicació així com per diferents líders polítics. Jo crec que un dels problemes és que, un fenomen tan greu com el creixement de l’extrema dreta al regne espanyol, es difumina sota l’etiqueta de populismes quan no tots els populismes són iguals.

Totes aquestes extremes dretes amb les seves diferències geogràfiques tenen un marcat nacionalisme i identitarisme reaccionari amb una defensa dels valors conservadors, una islamofòbia malaltissa, la condemna a la immigració que titllen de forma insolidària d’invasió, una crítica gairebé medieval a les societats obertes i un antiintel·lectualisme i blanquejament clar dels feixismes del passat segle XX.

El seu objectiu principal és polaritzar la societat, marcar un debat polític amb temes delicats i divisoris per escorar cap a la ultradreta l’opinió pública; aquest objectiu aquest facilitat per l’ús indiscriminat a les xarxes socials de la postveritat i les fake news aprofitant les diferents crisis econòmiques i socials. Com ens ensenya la història, les crisis són el camp perfecte per donar curs als instints feixistes.

El feixisme és, en la forma històrica, l’expressió extrema del capitalisme en temps de crisi i portem una llarga temporada en crisi permanent. En aquest sentit, hi ha una continuïtat lineal (i no antagònica) entre feixisme i la democràcia tal com s’entén a Europa. Potser es podria dir que el feixisme és una expressió d’emergència del capitalisme, la forma extrema que assumeix el capitalisme en temps de crisi. En un estat d’excepció el feixisme i les democràcies capitalistes conviuen sense problemes. Al cap i la fi «El feixisme és la cara lletja i el capitalisme la cara per dir-ho d’alguna manera amable d’un sistema que està basat en la jerarquia i les desigualtats, que ve també d’un patriarcat molt carca i del domini sobre els cossos i les ànimes i sobretot tipus de territoris».

El feixisme és com una reacció a les causes de tot això: la solitud, l’abandó social. Per tot això el feixisme se n’aprofita anant al sentiment en comptes d’anar a l’arrel del problema, que és: un sistema econòmic injust que és el que provoca realment les cada vegada més creixent desigualtats. Votar els feixistes o els partits que pacten amb ells és una regressió que només destrossarà més la vida de milions de persones i millorarà la d’una elit que només trepitja les classes populars i de les treballadors/es.

Al feixisme tingui les sigles que tingui sigui feixisme ranci espanyol, català, europeu cal plantar-li cara, a tot arreu. No podem permetre que la ultradreta més insolidària, inhumana i violenta campi a plaer i obtingui més poder a les institucions. Per això el meu humil missatge en aquest últim mes de l’any per a aquesta bona gent indecisa, que es diu «apolítica», dubtosa, cansada, farta, avorrida o, simplement, poc amiga del vot. Voteu, si us plau. Voteu encara que sigui per pura por, aquell que tindrà molta gent, la que menys recursos té, si passés la catàstrofe. Encara que sigui, com hem fet molts tota la vida, amb el nas tapat. La possibilitat que autèntics feixistes arribats d’una altra època fosca. Si aquests que tots sabem, però aquesta vegada barrejats amb l’ultraliberalisme al servei de lobbies sense escrúpols i d’una elit rica, poderosa i sobre tot classista embolicats en banderes obtinguin un poder sense precedents en quaranta anys per aquestes terres és més real que mai.

Subscriu-te per seguir llegint