El risc de la derrota

Enric Badia

Enric Badia

El partit entra a l’últim minut i el conjunt local perd de quatre. En bàsquet aquesta diferència és remuntable en 60 segons. Com diuen els comentaris, és molt temps en bàsquet. Al Nou Congost, la temporada passada, amb Thomasson, Moneke, Bako i Francisco i companyia, el públic sabia que tot podia passar. En aquest nou cicle, tot ha canviat. A la lliga, contra la Penya, el cap de setmana passat, el públic va desfilar abans d’acabar el partit. Era una derrota dura. Una nova derrota a casa. Aquest dimarts, es van tornar a repetir la imatge del públic enfilant el camí d’anar cap a casa quan el partit encara no havia acabat. La primera part del matx contra el Llemotges, sobretot el primer quart, havia estat meritòria, però els segons 20 minuts van ser un concert de desencerts de tal magnitud que fins i tot es fa difícil d’entendre. I posats en aquesta tessitura, el públic no segueix l’equip. I dia a dia es van trencant fils del cordó que els connectava. El pavelló encara és molt vermell de samarretes, però després d’un any extraordinari, quan s’havien retirar més carnets i es confiava en tenir bones i molt bones entrades, el desànim va calant en l’afició. Li calen estímuls en forma de bon joc i resultats, per fidel i sofert que sigui. Cal una millora urgent per tancar aquesta tendència. Hi som a temps?

Subscriu-te per seguir llegint