Transportistes de plats

Segurament una part dels lectors d’aquest article ja han viscut l’experiència. Han anat a un restaurant i els ha servit els plats un robot. Des del 2019 s’han anat escampant aquestes màquines amb rodetes i peces articulades en establiments que normalment són grans, amb moltes taules i pocs professionals. No feia falta ser un visionari per intuir que això passaria, més aviat que tard. Eduard Biosca, un dels més reconeguts formadors del sector de l’hostaleria, fa un parell de dècades ja avisava que els cambrers no es poden limitar a ser un transportistes de plats. No han de ser personatges freds, sense ànima, amb els braços creuats esperant que arribi un nou client.

Si el cambrer no està preparat i és dels que se’ls oblida fàcilment què és l’amabilitat, tenim els dos ingredients perfectes perquè la robòtica agafi cada vegada més protagonisme a la restauració, un sector on es cronifica la falta de personal. Quan arriba la campanya d’estiu, reiteradament es fa una crida a per mobilitzar desenes de milers de persones que, formades o no, estiguin disposades a una feina temporal i, massa sovint, sense complir les normes laborals. Els bars i restaurants s’acaben diferenciant, no pels seus robots, sinó per la professionalitat dels seus treballadors. Repetim als locals on ens atenen bé, és net i ens serveixen uns plats i begudes amb un estàndard de qualitat acceptable.

Ser cambrer, bàrman o cap de sala, han de ser feines reconegudes i valorades. En una sola persona hi han de confluir habilitats professionals i humanes. La formació, com en qualsevol altra feina, és cabdal, mai sobrera. El saber estar, s’ha de comptabilitzar amb el saber fer un bon cafè o saber servir un plat a taula. Encara que ho sembli, res és fàcil. Com en totes les feines de cara el públic, la intel·ligència emocional és indispensable. No s’hi val a tallar converses o a transmetre els nervis que es puguin acumular. Els locals que, des de fa anys, tenen una plantilla consolidada transmeten confiança. Que el clients sàpiguen els nom dels cambrers i el peu que calcen, té un preu. Igual que, a l’inrevés, que cada cambrer, sàpiga com tractar els clients, que cadascun és diferent, té la seva personalitat i les seves dèries.

Un robot que faci de transportista de plats pot costar entre 6.000 i 15.000 euros, encara que si la compra és online se’n poden trobar de més econòmics. És evident que si els empresaris es limiten a fer números, sense valorar res més, constataran que la inversió es pot amortitzar ràpidament. Però en un àmbit, com el de la restauració, els elements més preuats són el personal i el producte que se serveix, no les màquines. Moltes de les empreses del sector, que són de caràcter familiar, prioritzen els valors humans que hi ha al darrere d’un plat i un beure. A un robot no li caurà la llàgrima quan expliqui la recepta dels canelons de l’àvia o les delirants aventures viscudes a la barra del bar. Deixem pel robots les feines mecàniques, les que encara fan alguns transportistes de plats, de carn i ossos.

Subscriu-te per seguir llegint