«La necessitat d’estar informats no morirà mai»

L’actual president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, va cloure les jornades de la trobada interterritorial d’associacions de premsa de l’Estat, celebrades fa uns quants dies a la seu de Movistar Centre a la plaça de Catalunya de Barcelona. 35 anys de vida laboral lligada a la premsa en paper: corresponsal, pica textos en una màquina d’escriure, de nit portava fotolits a la rotativa, les fotos arribaven amb uns rodets que es revelaven en una habitació fosca improvisada a la redacció i les cròniques les passaven des d’una cabina. Cap de la secció nacional del diari El Punt, amb la transformació de les capçaleres el 2010 es va convertir en director d’El Punt-Avui i del setmanari Presència. La feina de periodista va encaminada cap a un nou món a una velocitat vertiginosa, tot i que algunes tecnologies com el fax i el vídeo «les hem vist passar i s’han mort». Però hi ha dues coses que no han canviat des del 1980: la crisi de la premsa escrita i la credibilitat professional. Segons l’OJD, es venien a Catalunya prop d’ un milió de diaris d’informació general, 60.000 d’àmbit local i comarcal i 50.000 setmanaris locals. El 2010, 349.000 en general, 48.000 en l’àmbit local i 33.000 setmanaris locals i comarcals. El 2020, han passat a 140.000 generals, 23.000 en l’àmbit local i els setmanaris a 22.700. Aquesta davallada no és un fenomen exclusiu de Catalunya, sinó europeu. Arriba a la conclusió que la crisi indiscutible s’ha d’agafar amb una certa quietud espiritual, perquè ara és complicada, però també és cert que no és nova. Caldria analitzar què ha passat amb les estructures periodístiques pel que fa a la part professional, però també empresarial.

Si es vol ser positiu es pot fer una lectura a la inversa, malgrat que la premsa en paper és un sector envellit, té a favor un perfil de clients, experiència i formació en un món ple d’intoxicació informativa i de fake news. Cal explotar el valor afegit de la proximitat que permetrà allargar uns anys les transformacions digitals. Assenyala com a fet rellevant que els ingressos per publicitat de la premsa escrita són més grans que els del digital. La immediatesa i la necessitat de competir a les xarxes incrementen els costos de fabricació. El periodisme ha canviat radicalment: «S’ha passat d’anar a buscar la informació a què ara te la portin a casa. Hem regalat la informació a la xarxa i el senyor google se n’ha aprofitat». Segons Xirgo, queda la capacitat de resistència de la premsa local i comarcal, amb clau de proximitat, i cal que els periodistes facin la feina ben feta, contrastin les informacions i mantinguin les regles bàsiques, que sovint s’incompleixen. La premsa local i comarcal és un antídot a les fake news, als influencers i individus no identificats que circulen per la xarxa. Conclou que la televisió és preferida pels catalans per informar-se, després les xarxes socials i mitjans digitals, la ràdio, mentre que la premsa passa a la sisena posició. Es validen els webs dels mitjans locals per davant dels altres com a fonts privades. No s’ha perdut la credibilitat. Les plataformes són entreteniment, però també una competència directa amb la informació pel temps que hi podem dedicar perquè els hàbits van canviant. El consum diari de la televisió a Catalunya és de dues hores i tres quarts, per sota de la mitjana europea. I el consum de la ràdio està a poc més d’una hora i mitja. No hi ha altra solució que fer la feina ben feta.

Subscriu-te per seguir llegint