Tres divendres i un crac: lopeznorman44

En la setmana dels tres divendres, la més caòtica de l’any i que intento surfejar com puc amb el meu barret d’autònom, que vol dir, fes-t’ho com puguis, descobreixo coses que em fan pensar. Plou. Per fi plou i no plou sobre mullat, que sempre és una mala notícia, sinó que plou sobre sec, que encara és pitjor. El pitjor és que estigui sec. I amb la panoràmica dels pantans mig buits que em regala el país mentre em moc, que no plogui fa plorar. Que plogui fa tenir esperança. La necessitem. Que plogui doncs. On sí que plou sobre mullat és als trens. La setmana comença amb un accident que podria haver estat fatal accident a la línia que (ens) uneix amb la metròpoli. I aquí no és que plogui sobre mullat, que ja serà greu, sinó que plou sobre enfangat. Que dos trens xoquin perquè un encalça l’altre és prou greu per fer saltar totes les alarmes i totes les responsabilitats. No passarà, ho veig venir. Manresa i la Catalunya central estan cada vegada més aïllats de la resta del país. No ens volen ben comunicats i el que tenim és una puta vergonya. 155 ferits són un munt de ferits (lleus), que per sort només han estat això. El transport per via fa cagar. A cagar a la via i a la cara dels que ho permeten. Però la cara sempre és la nostra. Haurem d’estar ben atents a les properes eleccions municipals. Ens convenen líders i alcaldes que es prenguin seriosament això. Mentrestant ens prenen pel pito del sereno. L’illa mal comunicada en què s’està convertint el centre de Catalunya és una mala peça al teler que només pot anar a pitjor. Norman López. La setmana me l’arregla aquest jove de 26 anys que té més de 10.000 seguidors a Twitch des d’on comparteix continguts... en català! Ep! M’aixeco i li faig l’onada. Ho fa en català perquè aquest paio és normal i ho fa així perquè li surt així. I no sap, jo crec que ara ja comença a intuir-ho, que això que fa no és normal, és extraordinari. Fa uns quants dies va posar Manresa en el món recreant un circuit de curses virtuals que passa pels carrers de la ciutat –això sí que és una promo…– i ara, amb posat de bon noi –que ho és–, acumula seguidors i seguidors amb el seu català de Manresa. No tot està perdut. La gran cosa és que mentre molts pontifiquen sobre com fer coses amb la llengua catalana, ell no diu res, i senzillament les fa. Com s’han de fer les coses? Fent-les. I això no és ploure sobre mullat, és regar la terra, el país, la llengua. El lopeznorman44 és un crac.

Subscriu-te per seguir llegint