Qualsevol de nosaltres...

I en tot moment podem tenir un conjunt de sensacions i sentiments no gaire agradables, com poden ser: estar plorós amb sensació de desesperança, buit de sentiments, una incapacitat per gaudir o de tenir il·lusió per totes les activitats que ens podem plantejar o que ens les proposin les persones de l’entorn, disminució de les ganes de menjar, amb pèrdua de pes, alentiment dels moviments, sensació de cansament que es fa més palès als matins i no tan evident cap al capvespre, sentiment de ser un inútil i, sobretot, de culpabilitat per sentir-nos d’aquesta manera, una dificultat objectiva de pensar i de concentrar-se a l’hora de llegir o treballar, inclús a l’hora de distreure’s amb la lectura o veure la TV, pensaments de què no val la pena viure o de què fem patir als altres, inclús en pensar com marxar d’aquest món, a vegades amb un pla específic i pensat de suïcidi.

Tot plegat ens interfereix en les relacions socials, laborals o familiars, fet que encara més, ens fa sentir malament, angoixats i sentir-nos culpables, i aquestes sensacions ens duren més de dues setmanes, no tan sols uns dies.

Fins aquí alguns dels símptomes principals dels criteris per tal de pensar si estem patint un episodi depressiu; el fet de patir-ne es pot iniciar en qualsevol moment, sigui com a conseqüència d’un esdeveniment advers extern o sense cap causa. El fet d’exposar-ho en aquest badant és per tal de tenir en consideració que qualsevol de nosaltres es pot trobar i patir un episodi o una fase depressiva. Ningú està vacunat contra la depressió.

La depressió és una malaltia, si una malaltia, molt freqüent i estesa a tot el món. Un 5% de les persones adultes i un 5,7% de les persones de més de 60 anys la pateixen. Uns 280 milions de persones l’estan patint, en aquests moments, en el món. No estic parlant de fluctuacions esporàdiques de l’humor o de respostes emocionals davant de problemes o de situacions adverses. La depressió és la causa primera d’un funcionament defectuós en el treball, a l’escola i en les relacions familiars i socials; amb l’afegit que una de les conseqüències, el suïcidi, causa la mort de 700.000 persones a l’any i en tot el món. Dades de l’Organització Mundial de la Salut. Per no dir que és una de les causes de mort en la població entre 15 a 29 anys. Sabem que per cada suïcidi consumat hi ha una ràtio d’unes 28 temptatives de suïcidi.

Si a aquesta malaltia hi afegim els estats depressius per processos secundaris a situacions adverses, la població afectada augmenta de manera exponencial. Un problema real, de gran magnitud i que posa en evidència la necessitat de tenir cura de la salut mental. La necessitat de programes de detecció i de prevenció són notòries.

Què podem fer si coneixem a algú o patim aquesta condició? Doncs primer de tot admetre que estem malalts i, sobretot, estar al costat de les persones afectades, no les culpabilitzem més, aconsellar per tal de demanar ajuda i no expressar mai, que sortir-se’n depèn de la nostra o la seva voluntat.

Subscriu-te per seguir llegint