Un eix vertebrador

Donar consistència i estructura internes». És la definició que el Diccionari de Llengua Catalana dona de «vertebrar». Un verb que Jordi Pujol i Soley emprava tot sovint quan parlava dels seus plans de govern i, sobretot, quan presentava o inaugurava moltes de les infraestructures que es van fer realitat al llarg de la seva dilatada trajectòria com a president de la Generalitat. Certament, definició i intenció del missatge s’escaurien.

Vertebrar i vertebració van aparèixer de forma reiterada en el discurs que Pujol va pronunciar el 12 de desembre del 1997 a prop del túnel de Fontfreda, el dia que va inaugurar l’eix Transversal, dilluns en feia 25 anys. Així ho reflecteixen les hemeroteques. Va parlar, com no, de «reequilibri» i del repte d’aconseguir que «Catalunya no tingui zones mortes». Cadascú farà el seu balanç dels governs pujolians, i de si va assolir o no aquests objectius. No és el propòsit d’aquesta tribuna.

El que sí que puc valorar és, des de la perspectiva que ofereixen aquests 25 anys, que l’eix Transversal s’ha convertit en un generador de noves dinàmiques. Tal i com l’havia pensat i dibuixat 62 anys abans (el 1935) l’enginyer Victorià Muñoz Oms. No només millorava comunicacions, sinó que, com deia la definició inicial, creava estructures internes que lligaven uns territoris fins llavors desconnectats per l’orografia i per unes vies, o inexistents o maldestres. En definitiva, obria noves perspectives. Certament, de l’eix Transversal en podem debatre costos, rescats, impactes (ambientals, en aquest cas), qüestionar si el trànsit en justificava el desdoblament o si els camions (valgui el joc de paraules) hi tenen massa pes. Però és indubtable que és una d’aquelles infraestructures que ha ampliat mirades i que ha empès noves dinàmiques socials, comercials i empresarials. I la transversalitat (també) és això, saltar barreres per generar nous corrents. El Bages, Osona o la Segarra som, des de fa 25 anys, veïns d’escala, una escala transversal. Ens hem apropat, ens hem saludat i hem compartit estones (parlo per mi), perquè en mitja hora, tres quarts o una horeta escassa ens plantem als replans respectius. El que fins fa 25 anys era un suplici ara és una passejadeta. Cal posar-ho en valor i tenir-ho present per a tot allò que en el futur comporti invertir per apropar i generar correlacions. Com l’eix Transversal, un eix vertebral, es miri com es miri.

Nota de qui signa: Amb aquesta tribuna m’adono que haver escrit sobre un projecte i cobert informativament la seva execució i la seva inauguració i, ara, parlar de com ha funcionat, 25 anys després, és una referència que fa una mica de vertigen.

Subscriu-te per seguir llegint