De la sedició als desordres públics

Escric aquestes ratlles el dia abans que l’ANC hagi mobilitzat la gent per protestar contra la reforma del Codi Penal en allò que afecta els delictes de sedició i desordres públics, una manifestació a la qual Òmnium ha decidit no participar. La proposta de l’executiu espanyol, un cop aprovat el tràmit al Congrés dels Diputats, contempla la supressió del delicte de sedició i la modificació del de desordres públics.

La supressió de la sedició, un delicte no avalat per la legislació europea, ens l’han volgut vendre defensant la necessitat d’alinear el Codi Penal espanyol amb l’europeu. Pura fal·làcia, Espanya, quan li convé, es passa pel forro els acords i les lleis europees. D’altra banda, són moltes les veus que consideren aquesta operació com una maniobra per aconseguir l’extradició dels líders polítics catalans exiliats. A qui hem de creure? Recorden allò que va dir el senyor Rodríguez Zapatero: «Apoyaré el «Estatut» que salga del «Parlament» de Catalunya»? Recorden les promeses d’inversió a Catalunya mai complertes?... I tantes altres promeses que mai s’han fet realitat? Ja em perdonaran, però jo tinc força clar a qui he de creure.

Però, on és la trampa? El legislatiu espanyol, amb el suport d’una part de l’independentisme català, no ho oblidem, vol compensar la desaparició del delicte de sedició carregant les tintes en el de desordres públics, una modificació que no sols afectarà el moviment independentista sinó també al feminisme, als moviments estudiantils i, fins i tot, als taxistes, és a dir, a tothom qui, d’una manera multitudinària, surti al carrer a defensar els seus drets. Anem a veure-ho.

L’actual redactat de l’article 557 del Codi Penal, el que afecta els desordres públics, diu (tradueixo de l’espanyol): «Els qui, actuant en grup o individualment, però emparats en ell, alterin la pau pública executant actes de violència sobre les persones o sobre les coses, o amenaçant altres de dur-los a terme, han de ser castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó». I aquest és el redactat proposat (segueixo traduint): «1. Seran castigats amb penes de presó de sis mesos a tres anys els qui, actuant en grup i a fi d’atemptar contra la pau pública, exerceixin actes de violència o intimidació a) sobre les persones o les coses, b) obstaculitzant les vies públiques originant perill per la vida o salut de les persones, i c) envaint instal·lacions o edificis; 2. Els fets descrits en l’apartat anterior seran castigats amb penes de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a feina o càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud, el nombre i l’organització de la qual siguin idonis per afectar greument l’ordre públic».

La veuen la trampa, oi? Es tracta de transformar una llei més o menys objectiva que castiga els actes de violència, en una llei purament subjectiva que castiga, a més, els suposats actes d’intimidació. I què en diu el diccionari sobre la intimidació? (Intimidació: comportament intencionat per obligar a altri a experimentar un malestar general amb humiliació, vergonya o inferioritat). Imaginin una manifestació multitudinària a Via Laietana davant la caserna de la policia, qui avaluarà si hi ha hagut intimidació als policies? O una rebuda, també multitudinària, als reis espanyols amb crits i sarau, qui avaluarà la intimidació? Suposo que també han detectat el considerable increment de les penes quan es manifesta una multitud, d’un màxim de tres anys en l’article actual, a un màxim de cinc anys en el proposat. En definitiva, es tracta, com en els pitjors temps del dictador, de tenir la gent tancada a casa, callada, emmordassada i esporuguida.

Subscriu-te per seguir llegint