Els socialistes tasten el «tal faràs...»

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Un capítol de Maquiavel desaconsella al príncep que acudeixi a tropes foranes per a la defensa del seu territori o per a la conquesta dels veïns, ja que el preu a pagar pot superar no només l’esperat sinó el benefici obtingut. Segons el florentí, patró sense altar dels politòlegs, quan es contracten els serveis d’exèrcits aliens sol passar que, en la guerra de conquesta, el seu comportament oscil·la entre la covardia i el saqueig, ja que no defensen cap causa pròpia més enllà de la paga; i en la pau, quan es troben estacionats al principat que els lloga, s’aprofiten de la seva força per cometre abusos contra els vilatans i, en darrer terme, imposar-se sobre el príncep, fer-lo el seu presoner, i sovint reemplaçar-lo. M’imagino que una part dels dirigents del socialisme català han llegit aquestes pàgines maquiavèl·liques, i potser ahir mateix van acudir a la seva memòria mentre esperaven, inquiets, per saber si el Tribunal Constitucional permetia o impedia al Congrés dels Diputats la votació d’unes esmenes de la coalició governant orientades a la renovació del tribunal mateix. Que el PP hagués demanat impedir una votació parlamentària perquè no li agradava el contingut, i que el tribunal s’avingués a estudiar-ho, era un fet escandalós a parer dels socialistes (i de molts altres grups parlamentaris), perquè els parlaments haurien de tenir plena autonomia per decidir el que discuteixen i el que voten, i si el que aproven no és constitucional, el TC ja ho suspendrà després. Però aquesta censura prèvia, que ahir amenaçava les seves propostes, els socialistes ja l’havien demanat en el seu moment, al costat de la dreta espanyolista, per impedir votacions independentistes al Parlament de Catalunya. I en fer-ho van alimentar una dinàmica que atorga al selecte grup de magistrats la creença que tenen dret no pas a arbitrar conflictes entre institucions, sinó a governar el dia a dia d’aquestes. La tropa forana a la que s’havia acudit s’emparava del principat. Oi que emprenya?

Subscriu-te per seguir llegint