Edatisme a la DGT

El permís de circulació es renova cada 10 anys, en canvi, les persones majors de 65 anys tenim l’obligació de passar les proves cada 5 anys. És una mostra clara de discriminació per edat, perquè es prejutja que, en el precís moment de complir-los, sense tenir en compte criteris físics ni psicològics, comencem a caducar. A més de ser discriminatòria, aquesta regulació també es contradiu amb la normativa laboral vigent, que considera les persones plenament capaces de treballar, amb jornada i responsabilitat completa, fins als 67 anys. Es veu, però, que des de la Direcció General de Trànsit (DGT) encara no en tenen prou, perquè fa uns dies el seu director, el Sr. Pere Navarro, ha manifestat als mitjans de comunicació que s’està estudiant reduir més els terminis de renovació del carnet de conduir als majors de 65 anys.

Ens trobem davant d’un organisme que es caracteritza pel seu edatisme en molts aspectes. En el meu article d’opinió anterior, ja vaig tractar la proposta que feien d’un nou senyal de trànsit, en què la DGT associava la gent gran a un perill per a la circulació i on es veien unes nefastes icones, plenes de prejudicis discriminatoris per l’edat.

Tothom sap que les persones anem perdem facultats amb el pas del temps, que no es té els mateixos reflexos, per exemple, als 18 que als 47 anys, i també estem d’acord que, sigui quina sigui l’edat, no es pot conduir un cotxe sense tenir les capacitats suficients, ja que està en joc la seguretat pròpia i la de la resta de conductors i vianants.

Ara bé, com s’hauria de determinar si una persona és apta per conduir? La resposta és òbvia, fent-li un control mèdic exhaustiu, amb proves físiques i psicotècniques adequades. D’aquesta manera es garantiria realment la seguretat viària, sense discriminar la gent gran i no se’ns condemnaria a perdre drets únicament per la data de naixement.

Malgrat aquesta evidència, el Sr. Navarro va manifestar que no canviarien les proves perquè ara estan centrades a modificar els terminis. El motiu és molt clar. Guiar-se per l’edat és una decisió molt més fàcil d’implementar que fer unes proves mèdiques reals que determinessin la capacitat per a la conducció i els terminis de renovació dels permisos. Seguir fent els controls actuals, en canvi, sí que implica un perill per a la seguretat viària, ja que certifiquen la idoneïtat per conduir sense cap garantia, en desconèixer l’historial mèdic.

Una mostra més de l’edatisme de la DGT són les manifestacions, publicades a la premsa, de María José Aparicio, sotsdirectora d’educació i formació viària, en les quals deia textualment: «S’ha de protegir les persones grans, però sempre fomentant la seva mobilitat, seguretat i llibertat». Unes paraules que poden semblar políticament correctes, però que amaguen un greu paternalisme envers la gent gran, basat en el prejudici que totes les persones som vulnerables i desvalgudes a partir dels 65 anys. Que sàpiguen a la DGT que, com a col·lectiu, no se’ns ha de protegir, ni discriminar, ni tampoc limitar per motius d’edat la nostra mobilitat, seguretat i llibertat.

Subscriu-te per seguir llegint