El president del mallot groc

Hi ha persones a les quals els agrada fer ostentació del càrrec, jo n’he conegut una a qui esmentar-li sovint el feia posar vermell. Aquesta setmana la Fundació Ampans ha homenatjat el seu president Sebastià Catllà, que al gener, després de més de sis anys, deixarà de ser-ho. L’emprenedor i empresari d’èxit que es lleva d’hora per posar-se el mallot i practicar el ciclisme com una de les seves passions, ens ha guanyat pel seu altruisme en la lluita per defensar els drets de les persones amb diversitat funcional, ho ha fet pedalant en grup, demostrant que la senzillesa que l’honora no és sinònim de debilitat, que liderar no vol dir exhibir sinó servir posant els valors de la gent amb qui treballa i per a qui treballa en primera línia de gestió.

Al llarg del seu mandat ha fet una bona esprintada a una fundació que va agafar amb 2.200 persones ateses i 730 treballadors, i la deixa amb 3.500 persones ateses i una plantilla de més d’un miler de professionals; no ha estat una etapa fàcil, va caldre posar el plat petit i el pinyó gros per superar una pandèmia històrica que per a Ampans es va convertir en un difícil port de muntanya, per incrementar places residencials, desplegar centres ocupacionals i posar en marxa diferents programes com les aules integrals de suport, el centre de noves oportunitats, o l’UniversiMés, que ha fet accessible la Universitat a persones amb discapacitat intel·lectual, entre molts d’altres.

En Sebastià ha rodat incansable, en els trams planers dels encerts i en els difícils dels dubtes, amb una passió per a la inclusió que és la suma de compromís i il·lusió; ha innovat escoltant i dialogant, amb la humilitat que a vegades no s’espera d’algú amb la solvència de la seva trajectòria pública i ens ha ensenyat que una gran empresa, col·lectiu o fundació, és la que és capaç de créixer fent créixer les persones, en un entorn on els valors s’han d’ampliar amb els fets, quan s’acostuma a capturar-los i estancar-los amb la paraula; i tot això en la complexa realitat de la diversitat funcional, no és senzill.

El professor Xavier Marcet escrivia en un dels seus articles recents que ens calen resultats per sobreviure, passió per evitar inèrcies i empatia per humanitzar; l’exemple d’aquests postulats ha estat el president Catllà, qui explicava que, a més d’estimar les persones d’Ampans, n’havia après molt d’elles; diuen que els que deixen d’aprendre envelleixen abans, deu ser per això que tinc la sensació que perdem un president encara jove i capaç de seguir esprintant per a tots nosaltres. Drucker deia que no hi ha empreses saludables en societats malaltes, gràcies president per la vostra tasca en favor d’una societat menys malalta i una fundació que heu deixat ben saludable, us trobarem a faltar.

Subscriu-te per seguir llegint