Silenci, amb l’Església hem topat

No m’ho puc creure. El Bisbat de Vic, sense fer soroll, envia un burofax a Fonollosa per dir-los que s’ha acabat el soroll. Lectura de l’apòstol tal als germans qual. S’ha acabat el bròquil i la raó és el soroll. El casal fa soroll. És clar, als teatres es fa soroll. Bé, sempre que considerem adequat que de les cançons, la música, els aplaudiments o el que sigui que surti d’un teatre és soroll. Jo diria que el soroll és una altra cosa. El bisbat no vol mai soroll. I així, pel soroll, Fonollosa es queda sense espai cultural. Un espai pel qual, des de fa uns quants anys, ja pagaven una picossada mensual a l’Església SA –us donem gràcies, Senyor– en concepte de lloguer. Res a dir, la cultura es paga. El cel també. Resulta que des de fa uns mesos el bisbat ha llogat un pis que hi ha sobre el teatre –Mare de Déu senyor el dia que ens posem seriosament a inventariar tot el que té l’Església en propietat– i tot sense fer soroll, i resulta que el llogater no sabia que a sota hi tenia un teatre i ara es queixa del soroll. No el conec, però aquest senyor deu ser parent d’aquells que al Pirineu o a la Cerdanya fan callar les vaques, els galls del matí i les campanes repicant a l’hora. Sorolls. No són de fiar els que no volen soroll de vida. Doncs això, que, fent cas del llogater, el bisbat els envia un burofax –quan algú t’envia un burofax, i ho sé per experiència, és que les coses van mal dades– i els diu que el proper dia 31 de desembre s’acaba el bròquil i el soroll.

Senyors del bisbat, quina manera més destralera de cagar-la fent tan i tan malament les coses. L’Església va fent «amics» i va perdent adeptes. Amb un sol burofax s’han enemistat amb tot un poble, Fonollosa. No sé què faran, però segur que lluitaran per fer entrar en raó el bisbat i, mentrestant, els recomano que, per si de cas aquest és l’últim Nadal amb teatre, que no s’estiguin de res a dins. I que demostrin al bisbat, i al veí de la pell fina, el que és fer soroll de veritat. I que no pari la festa, que segurament és el que vol el bisbat. I els proposo uns pastorets cridaners i baladrers, això sí, en nom del Senyor. I que el dimoni Satanàs vingui i es cagui en tot. Després de 2000 anys, aquests de l’Església tenen traça a esguerrar les festes pròpies i alienes. En això sí que són uns cracs. I si la cosa no s’arregla –em consta que al bisbat encara hi ha algunes persones de seny– a veure com es queden amb un teatre als dits, buit i silenciós, que els caurà a trossos de no fer servir. Tan intel·ligent que sembla de vegades la cúria divina i tan malament que se’n surten amb les coses de cada dia. Soroll, això que fan al Casal de Fonollosa? Aquests del bisbat no tenen ni idea del que és soroll. Diria que ara n’hi haurà.

Subscriu-te per seguir llegint