El joc de la vida

Mai he estat una persona amant del futbol, però sé reconèixer la força d’una final com la que va empènyer Leo Messi a tancar una carrera de somni aconseguint l’or amb la samarreta del seu país. El futbol té el poder de regalar aquests moments màgics que escampen alegria entre milions d’aficionats, però em penso que l’atractiu d’aquest esport és el seu caràcter imprevisible, en què sempre hi ha molt a guanyar i, al mateix temps, molt a perdre, no hi ha res que estigui escrit sobre el paper i tot passa en temps present dins del camp.

El mateix succeeix amb la vida. Hi ha etapes en què el futur es veu fàcil i planer com un camp de futbol amb la gespa ben retallada, en què la pilota llisca lleugera i la felicitat ve rodada, tot surt fàcil i de forma natural. En aquests moments, ens sembla que allò que ens envolta es mantindrà per sempre, que no sortiran obstacles a última hora que ens puguin capgirar els plans. Però a vegades oblidem que la vida, per definició, és canvi permanent. Les posicions dels jugadors varien i poden fer trontollar el partit fins al punt de capgirar el marcador. Aleshores tot aquell camí que havies imaginat s’esvaeix amb molta facilitat i costa acceptar que sovint les coses no surten com inicialment havies pensat.

D’entrada, quan prens consciència d’aquesta realitat et pots arribar a sentir com una pilota perduda enmig del camp que avança sense solta ni volta, impulsada per les petites batzegades del temps. Però, si t’hi pares a reflexionar un segon, hi ha alguna cosa bella en la certesa que res es pugui donar per fet i que el futur sigui totalment incert, ja que sempre hi haurà alguna cosa que et pot sorprendre al final del camí. Probablement, quan interioritzem les regles de joc de la vida és quan podem adoptar una actitud constructiva, per no donar-nos per vençuts, i buscar noves escletxes que ens ajudin a encarar de nou el partit, amb l’esperança d’algun dia resultar victoriosos.

Si alguna cosa ensenya la final del Mundial, és a tenir esperança. Per a Messi és un títol que s’ha fet esperar, que tothom anhelava i que com una història d’amor amb un final feliç s’ha fet realitat. Les millors històries mai són aquelles en les que els seus protagonistes recorren un camí fàcil fins al capítol final, sinó aquelles en què se superen obstacles i es formen nous aprenentatges que mantenen enganxat el lector fins a l’última pàgina, quan tot d’una, quan ningú s’ho espera, d’una forma espontània i natural, torna a aparèixer la felicitat.

Subscriu-te per seguir llegint