Ni les portades ni la premsa escrita han mort

Les xifres no sempre són reflex de la realitat. Per vestir qualsevol fet de credibilitat és indispensable posar-hi xifres. Possiblement per això, durant anys, hi va haver una bombolla d’economistes que opinaven a tort i a dret, amb l’aval d’unes dades per caracteritzar-se de profetes. Els periodistes, els notaris del dia a dia, han estat sistemàticament desqualificats com a manipuladors. El pas del temps ha permès començar a posar les coses al seu lloc. Ni uns són deus, ni els altres dimonis.

Els diaris –i altres mitjans convencionals–, que semblaven destinats a tenir un paper residual, són els que acaben generant la informació més contrastada i creïble. La ràpida evolució de la tecnologia ha fet créixer les opcions digitals en detriment de les edicions en paper, però els mitjans impresos mantenen un múscul ben visible. Les portades dels diaris són un bé preuat i són un contingut indispensable per a ràdios, televisions i mitjans digitals. Ja a mitjanit, i durant les primeres hores del matí, convivim amb la lectura dels titulars de les portades. Marquen tendència i són el termòmetre de les diferents realitats polítiques i socials del país. Sembla una contradicció que hi hagi qui menystingui les edicions impreses, però a la vegada les analitzi una a una, com si fossin de lectura obligada.

Les versions digitals creixen exponencialment. El grup Prensa Ibérica, del qual forma part Regió7, ha superat els 23 milions d’usuaris únics dels seus diaris escampats arreu de l’estat i el situen en segona situació del rànquing. Aquest creixement constant i espectacular difícilment seria una realitat si no se sustentés sobre una xarxa de 26 diaris impresos, amb centenars de periodistes que contrasten les informacions, moltes de les quals són de proximitat i que, a la vegada, són les que generen més credibilitat. El diari imprès significa tenir, entre mans, un suport valorat i agraït, com és el paper. Proporciona la mateixa sensació que la del llibre en paper, una percepció que mantenim d’ençà que Gutenberg va inventar la impremta al segle XV. En un període històric com aquest, que cada dia es presenten estudis de tota mena, caldria fer-ne un dels avantatges sensitius que comporten el paper sobre les eines digitals, que tenim molt associades a la immediatesa i a una tecnologia que ho sap tot de nosaltres, els gustos, els viatges i desplaçaments que fem i, que fins i tot, pot llegir-nos –o escoltar-nos– els pensaments.

A la majoria de locals d’hostaleria, amb una bona reputació, no hi falten diaris i mitjans escrits, perquè saben que és un servei que els dona un valor afegir, el que no proporciona una màquina escurabutxaques, per exemple. Els beneficis els constaten les propietats, però també detecten que hi ha clients que, pel preu d’un cafè, passen una part del matí amb la companyia dels principals diaris i amb un nivell de confort tèrmic, com a mínim, acceptable. La solució, amb diferents variants, ja fa uns anys que l’apliquen establiments de diferents països europeus, sobretot del Regne Unit, que és pagar per l’estona d’estada. Com en tot, cal trobar l’equilibri. Els diaris impresos encara tenen requestes i les seves portades són referents per a la resta de mitjans i per a la societat.

Subscriu-te per seguir llegint