Pau Claris, sorprenent parentiu

Enguany, 2022, s’ha complert el quarantè aniversari d’un dels esdeveniments de més profunda simbologia patriòtica al nostre primer ajuntament democràtic. Parlo del 2 d’octubre del 1982 quan el president de la Generalitat Jordi Pujol ens volgué acompanyar per presidir la inauguració del monument a Pau Claris al també estrenat llavors parc de les Aubes de Berga.

El fet s’ho valia. I amb la perspectiva d’aquests quaranta anys que ens ha tocat viure, el símbol de Pau Claris ha guanyat excepcional dimensió. En primer lloc, per nosaltres pel fet del seu origen berguedà com a membre que fou d’una prestigiosa família de juristes locals. I fonamentalment, perquè ell fou el president de la Generalitat durant el trienni 1638-1641 i, com a pàgina culminant de la seva carrera, per l’honor d’haver estat ell qui, en el darrer any d’aquell període, proclamés l’efectiva tot i que malauradament efímera República Catalana independent d’Espanya, pocs dies abans de la seva sobtada mort, per presumible assassinat.

I finalment, permeti el lector que en nom propi i de tota la berguedana família dels Farguell, recordi, com a plaent curiositat, que al segle XVII, entre la nissaga dels Claris i la nostra tingué lloc la constitució d’un directe vincle parentiu.

El cas és que un decenni després de la mort del president Pau Claris Casademunt, l’any 1651, contragueren matrimoni en Francesch Farguell Viladomat amb na Mariàngela Claris.

Un dels fills d’aquell enllaç fou en Francesc Farguell i Claris. I el cas és que, a continuació i seguint minuciosament, una per una, les nou generacions posteriors a l’esmentat matrimoni, m’hi trobo la darrera, ni més ni menys, que la dels meus propis fills, Jaume i Emma Farguell i Guixé.

No puc deixar d’enorgullir-me, alhora que agrair i constatar que la minuciosa investigació exposada ha estat obra de Joan Escobet i Casals fill del meu cosí Climent Escobet i Farguell. En Joan és un vocacional i erudit investigador que, salvant les distàncies, tan rigorós es mostra classificant minúscules espècies zoològiques com indagant els més recòndits misteris dels arbres genealògics humans.

I havent ja quasi arribat el nostre investigador al punt final de la laboriosa recerca, sols li resta descobrir el parell d’anelles de la cadena que permetran acabar d’evidenciar l’indiscutible vincle parental entre l’esmentada Mariàngela Claris, esposa del nostre avantpassat i l’honorable Pau Claris Casademunt, llavors encara canonge de la Seu d’Urgell. Confio que al cosí Joan no li serà gens difícil arribar-hi.

I no podria tampoc concloure sense deixar constància d’una realitat indispensablement complementària. Reculem una altra vegada les mateixes generacions abans referides. El fet és que el recordat Francesc Farguell i Claris tingué també un germà de nom Joan Farguell i Claris. I amb aquest va néixer la branca dels Farguell paral·lela a la nostra abans referida i que set generacions després ens porta a la persona de Don Manuel Farguell de Magarola, industrial i diputat conservador al Parlament espanyol i governador civil de Toledo.

En definitiva, em refereixo a la nissaga dels «Farguell rics», senyors de la noble mansió de la plaça de Sant Pere. Econòmicament distanciats dels «Farguell pobres», els avantpassats nostres abans al·ludits, humilment hostatjats al número 4 del carrer Pujol de Dalt. Tant se val. Riquesa o pobresa econòmica, purs complements circumstancials de la persona.

I és que en el cas present parlem, com a berguedans i com a catalans, d’una herència espiritual i patriòtica, subtilment escrita en l’ADN, que a uns i altres d’aquesta vella família hauria de donar-nos idèntics motius d’orgull.

Subscriu-te per seguir llegint