Nadalenques: L’obès de l’escala

Xavier Domènech

Xavier Domènech

No No va ser la publicitat de Coca-Cola la primera en vestir de vermell al Pare Nadal, però sí la que va imposar l’actual iconografia, i avui ens trobem amb un model únic i universal, omnipresent i multiplicat fins l’extrem de convertir-se en ninot impossible que s’enfila als balcons amb un sac a l’esquena, sense que tinguin explicació raonable ni com ha arribat fins allà si l’escala penja en l’aire ni perquè no aconsegueix avançar ni un metre al llarg de les setmanes. La paràlisi d’aquesta evolució comercial del catòlic Sant Nicolau de Bari, ressuscitador d’infants i generós repartidor d’obsequis als menuts del segle quart, contrasta amb el costum de moltes llars de pessebre extens i complex que dia a dia desplaçaven uns centímetres les figures dels tres Reis d’Orient, els quals començaven en un extrem de les muntanyes de suro, ben lluny de la cova, i acabaven als peus mateixos de la Sagrada Família. El venerable obès de cabells i barba canosos roman en canvi paralitzat a tres pams de la barana del balcó, amb el risc que el sol fongui les llaminadures de xocolata que porti a la bossa. Per què escala les façanes, si la llegenda el fa baixar per la xemeneia? Deu ser que a les llars modernes no n’hi ha, de xemeneies; només campanes d’extracció a la cuina. Potser la nit de Nadal caldria treure els filtres, desmuntar l’extractor i deixar expedita l’obertura, a veure si per allà arriba algun dels elfs que diuen que ajuden aquest personatge que als Estats Units anomenen Santa Claus, o només Santa, sense que els importi aplicar l’apel·latiu femení a un barbut de rialla greu. Potser consideren que el gran regalador nadalenc és no-binari, en una interessant anticipació de conceptes moderns sobre gènere, però llavors no té sentit que el facin viure amb la seva esposa en una caseta del Pol Nord. Als Reis d’Orient, en canvi, no se’ls coneix parella; tampoc quan han estat substituïts per reines. Deu ser que mantenen degudament separades l’activitat laboral i la vida familiar.

Subscriu-te per seguir llegint