Comèdia

Fruïa des del sofà de la pel·lícula Espías a La 1 quan, de sobte, es va interrompre l’emissió i va aparèixer en pantalla Meritxell Batet, presidenta del Congrés dels Diputats.

La substitució sobtada d’una analista de la CIA, convertida en agent de camp, per la tercera autoritat de l’Estat, després del rei i el president del Govern, em va descol·locar momentàniament.

I quan va començar a parlar del risc en què es trobava la democràcia, el meu imaginari em va traslladar a l’emissió radiofònica amb la qual Orson Welles va fer creure milers de ciutadans que havia començat una invasió alienígena de la Terra.

L’argumentari desplegat per Batet, i posteriorment pel president del Senat, Ander Gil, venia a dir que –ui, ui, ui!– per primer cop el poder judicial havia interromput un procés legislatiu dels òrgans que encarnen la sobirania popular.

Es referien que el Tribunal Constitucional havia barrat la tramitació de la llei que pretén reformar part del sistema d’elecció dels magistrats d’aquest òrgan i del Consell General del Poder Judicial. Venia a dir que els jutges VIP s’havien passat de la ratlla.

Però, un Estat que s’ha acostumat a deixar que el poder judicial li apagui els incendis, que ha subordinat la política als tribunals, que es llança habitualment els jutges pel cap des de les trinxeres canviants del govern i l’oposició no podia esperar que els de la toga i la maça no se li acabessin pujant a cavall.

Així que a aguantar-se toca! I si es vol autoaplicar unes regles diferents a les que ha utilitzat per fer combregar els altres amb rodes de molí ha d’anar amb molt de compte sobre com ho fa. En cap cas ho pot fer substituint a la pantalla Melissa McCarthy per Meritxell Batet interpretant el paper d’una presidenta del CDD (Congrés Dels Diputats) convertida en una agent de camp entrenada per atemorir fins i tot els més poderosos homes vestits de negre.

Sí, cal anar amb molt de compte a desdibuixar la prima línia que separa en els mitjans de comunicació la realitat i la ficció. Una línia que cada dia es difumina més de mil i una formes diferents a les xarxes socials i que si alguna cosa no necessita és que, després de passar-se dècades repetint que la separació de poders està garantida i que és sagrada, resulti que ni una cosa ni l’altra.

Si la continuem esborrant, al final prendrem mal de veritat.

Polítics, solucioneu els problemes i deixeu de muntar-vos pel·lícules.

Subscriu-te per seguir llegint