El meu verset de Nadal que no he escrit jo

El Nadal és arribat i finalment m’he decidit a fer una cosa que encara no havia fet mai. Sempre hi ha d’haver una primera vegada per a tot. Mai no m’he enfilat damunt d’un tamboret el dia de Nadal a llegir el verset de Nadal. No sé si per vergonya, si perquè a casa no teníem tamborets o si perquè, per Nadal, després de la fartanera de canelons amb què tradicionalment m’he regalat el dia, jo no estava per res. Ni per versets. Si m’hagués enfilat damunt de qualsevol tamboret el meu jo reconvertit en caneló gegant hauria rodolat, segur, tamboret avall. I tampoc cal que el dinar familiar acabi en tragèdia. O sigui que mai no he llegit el verset de Nadal enfilat enlloc. Quan m’hi he posat he vist que, de fet, no tenia cap verset de Nadal prou graciós per triomfar a taula, o sigui que els confesso que he fet una segona cosa que tampoc no havia fet mai. He anat a una aplicació d’aquestes noves d’intel·ligència artificial i he demanat a la màquina si em podia escriure un verset de Nadal. I els juro que el que m’ha escrit és el que reprodueixo a continuació:

«Hola! Aquí tens un verset de Nadal que podria fer un nen des de dalt d’un tamboret: M’enfilo dalt d’un tamboret per cantar amb tota la veu les melodies de Nadal que ens porten l’alegria i la joia. Les llums dels arbres i les cases llueixen amb molta brillantor i la neu blanca a terra fa que tot sembli encantador. Volem cantar i ballar amb tots els amics i famílies i fer que aquest Nadal sigui el millor de la història.

I per acabar la màquina m’ha escrit: Esperem que t’hagi agradat! Si necessites més ajuda, no dubtis a preguntar».

Els juro que el verset no és meu, és d’una aplicació. He flipat tant que he seguit parlant amb l’ordinador i m’ha recomanat que no mengi massa canelons, que vigili no caure del tamboret i fins i tot m’ha suggerit regals per fer a tothom, cunyats inclosos. Li he demanat com havia anat tot Manresa 2022 i m’ha reconegut que no tenia prou dades. Juro que m’ho ha dit. I res, que ara m’adono que estic cavant la meva pròpia tomba com a articulista. Quan el director del diari vegi que les màquines d’intel·ligència artificial poden escriure, més o menys, les mateixes foteses que jo se m’haurà acabat la feina. Què hi farem. Ha estat humanament divertit. Si em quedo sense poder escriure per a vostès, lectors, sempre podré acabar escrivint per a les màquines. Res, que només els volia dedicar un verset de Nadal: Baixo del tamboret i segueixo amb les meves coses: els canelons. Bon Nadal.

Subscriu-te per seguir llegint