Un Nadal trasbalsat

A les Espanyes avui celebren un Nadal trasbalsat. Ves a saber quantes famílies no hauran viscut en pau la nit de Nadal per culpa de la crispació que amara les relacions socials i familiars aquests dies, a causa de discrepàncies ideològiques sobre la unitat de la seva pàtria. S’ho han fet ells solets, de dividir-se, d’enfrontar-se entre fills, pares, gendres, avis i cosins, seguidors alguns de Sánchez, d’altres de Feijóo i els residuals entre Díaz i Iglesias. A nosaltres ens ho van muntar exprés Rivera, Arrimadas, Camacho i companyia, recordeu? Van dir que estàvem malalts del cap. Que tevetrés ens havia abduït, que els deliris independentistes havien dividit la societat catalana en dos, i que una de les parts volia sotmetre l’altra, anul·lar-la, fer-la fora. Sí, oi? Doncs ja veurem qui els pacifica, ara, a ells. Qui els ajuda a refer la concòrdia, la convivència, i els convenç que cal treballar units des de la generositat.

Segurament els passarà com a nosaltres, que la judicatura els posarà a to. Quan volen, s’arromanguen les punyetes i es posen a fer i desfer ideològicament, no pas amb criteri i qualificació professional. A Catalunya van fer l’aprenentatge, i nosaltres, com que els temps són difícils, practiquem el pragmatisme d’anar cul enrere, buidar els carrers, comprar loteria d’El Gordo, acatar el recargolament de la llei i mantenir dempeus Sánchez sense esperar gran cosa a canvi. Estabilitat, potser. La que gaudim amb Rodalies, amb infraestructures paralitzades, amb ajuts europeus a mig aire, amb la sanitat infrafinançada, la llengua perseguida, l’extrema dreta desbocada, la misèria i la vulnerabilitat cronificada.... per no insistir amb l’espoli fiscal i la persecució judicial. Ull viu, però, perquè el remei a la seva malura és simple: adjudicar tota la culpa a l’enemic que els és comú: Catalunya. Els polítics espanyols alimenten el relat: «El 1-O continuará siendo delito»; «¿Ya tienen pactada la fecha del referèndum?», i els diaris del règim escalfen l’ambient (ABC: «El nuevo modelo universitario se somete a las demandas nacionalistas». Betancor a El Mundo: «La catalanización de la política nacional es el peligroso virus que el secesionismo inocula en nuestra vida democrática. La respuesta sólo puede ser la que el Constitucional articuló con esmero y plena coherencia»).

Mentrestant, el PP greixa una manifestació policial contra la derogació de la llei mordassa, i a Alemanya creuen que la crisi espanyola és sistèmica, i veuen perillar els fonaments de la democràcia. Segons Rufián, abans que independentistes som demòcrates, i Dameson pregunta: «A Madrid què esperen a ser demòcrates abans que espanyols?»...

Subscriu-te per seguir llegint