Almendros i Balaguer

L’altre dia en Daniel, de la llibreria de l’antic Llibre Solidari del carrer Provença de Barcelona (entre el Clínic i l’Escola Industrial), em va vendre un interessant epistolari, Las cartas de nuestra vida, Correspondencia privada (1949-1975), Asunción Balaguer i Paco Rabal, que conté nombroses referències de la vida de la manresana Balaguer, esposa d’en Rabal, que, juntament amb Maria Matilde Almendros i Carcasona (Manresa, 1922 - Barcelona, 1995), són sense cap mena de dubte les dues manresanes més conegudes del segle vint. A casa havia sentit explicar moltes anècdotes seves dels seus anys joves a Manresa. No em puc estar d’explicar que l’Almendros va treballar una petita temporada de dependenta a la sabateria dels meus avis manresans i en una fàbrica de sabates de Manresa.

L’Almendros va començar a fer teatre mentre estudiava a l’Escola d’Arts i Oficis, l’any 1940 va fer la primera aparició radiofònica a EAJ 51 Ràdio Club Manresa mentre debutava com a actriu de teatre a Barcelona. Va ser llargues temporades la primera actriu del teatre Romea fent obres de Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà... L’any 1943 va entrar a Ràdio Barcelona del carrer de Casp de la capital catalana, en ràdio va fer programes per a Ràdio 4, va esdevenir present a totes les llars catalanes amb la seva sèrie amb Joan Capri Doctor Caparrós a TVE, va fer diverses pel·lícules, per mi, és clar, la més coneguda fou El Baldiri de la Costa. Va rebre el premi Ondas, va ser Creu de Sant Jordi i fins i tot es va presentar a les eleccions en la coalició de Convergència Pacte Democràtic. Un dels seus programes radiofònics més coneguts fou el de RNE De España para los españoles, que va ser tretze anys en antena. Es feia des de la Radio Nacional de España de Barcelona de l’any 1964 al 1978. Era un programa de música adreçat als milers d’immigrants que hi havia per aquests mons de Déu, s’emetia per a l’Estat i també per freqüència internacional. Un mite de programa radiofònic per a milions de persones.

Assumpció Balaguer i Golobart (Manresa, 1925 – Cercedilla, 2019) fou actriu de teatre, cinema i televisió. Va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, va ser primera actriu de la companyia espanyola Lope de Vega de Manuel Tamayo. A TV3 va aparèixer a la sèrie Merlí, tenia la Creu de Sant Jordi. Sense cap mena de dubte la seva vida artística es va veure eclipsada després del seu casament amb Paco Rabal, ja que es va dedicar a la casa i a cuidar els fills del matrimoni. Recomano llegir la correspondència per entendre una mica la seva amorosa relació. Després de la mort del seu marit l’any 2001, o millor dit ja una mica abans, va recuperar la seva vida de protagonista en moltes sèries i nombroses pel·lícules, tant en castellà com en català.

Aquestes dues manresanes foren un exemple per a moltes que volgueren emprendre una vida artística, elles van lluitar, van formar-se i van triomfar.

Subscriu-te per seguir llegint