Ecoansiòleg, professió de futur

Sense metges, sense bancaris, sense capellans: així es presenta el 2023 (i successius) si l’autoritat competent continua distreta amb el joc de rol «Emboscades i traïcions» en lloc de resoldre els problemes que afecten la gent. Com els esmentats: no es fan capellans, falten metges i els bancaris desapareixen de barris i pobles quan tanquen les oficines. Un trasbals.

Comencem pels capellans. La fàbrica, anomenada seminari, cada any en produeix menys unitats, i la xarxa de concessionaris es veu obligada a recórrer a importar unitats d’origen africà o sud-americà. Però no passa res, perquè la demanda també està per terra. Pobles on s’havien fet quatre misses dominicals ara en fan una cada quatre diumenges, i no recullen signatures ni l’alcalde se’n queixa al bisbat.

Més problemàtic és que tanquin les oficines bancàries. I les que romanen obertes envien els clients a discutir amb el caixer automàtic. Vol un préstec? O un pla de pensions? No? Doncs baralli’s amb la punyetera màquina, que abans érem cinc de colla i ara estic jo sol fins que abaixin la persiana.

I què me’n diuen, dels metges? Tanquen consultoris rurals perquè cap facultatiu no s’hi apunta. Els gerents hospitalaris no saben on anar-ne a buscar. La primària està saturada. Cada cop som més vells i anem més sovint a l’ambulatori i a urgències, perquè quan creix el pes dels anys també ho fa la dificultat per recuperar-se dels tropells. Un sospita que han implantat això de la cita prèvia per evitar que es produeixin defuncions a la sala d’espera dels consultoris.

De bancaris en caldrien però els bancs no volen. De metges també, però la conselleria va fluixa d’armilla. I els capellans, si se’n fessin, s’avorririen, perquè ara fins i tot els enterraments es fan pel civil. En canvi, s’apunta com a ofici de futur la psicologia especialitzada en ecoansietat, que cada vegada pateixen més adolescents i joves a causa del canvi climàtic. Es nota que el tema del plat a taula el tenen resolt.

Subscriu-te per seguir llegint