Quiosc Regió7

Regió7

Queralt Casals

Els Pastorets o l’essència del teatre

Aquests són dies de celebració, de fer cagar el tió, d’àpats extensos i copiosos, de retrobaments familiars... però també de reviure una de les tradicions més arrelades del nostre país: Els Pastorets. No és cap novetat, però potser és adient recordar que l’espectacle per excel·lència de les festes nadalenques és una marca d’identitat, de cohesió social, de confluència generacional i d’allà on sorgeix una bona part de l’essència del teatre català.

Com deia en una entrevista a aquest diari el coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, el surienc Josep Peramiquel, els Pastorets «són una cosa ancestral del nostre Nadal» que «formen part de l’estructura cultural del país». I, precisament, la Catalunya Central és una de les zones més potents pel que fa a la seva representació. Súria, Cardona, Santpedor, Manresa, Balsareny, l’Ametlla de Merola, Berga, Solsona, Calaf... i un llarg etcètera de pobles i ciutats del nostre entorn porten al seu ADN una tradició que ens uneix com a poble, aglutina les diferents generacions i sense la qual no s’entenen les sobretaules nadalenques.

La Coordinadora de Pastorets, que actualment ja integra 64 grups de 43 municipis de tot Catalunya, estima que aquest any per tot país passaran uns 45.000 espectadors pels escenaris on es fan Pastorets. Aquest és el principal indicador que es tracta d’una tradició indiscutible, encara molt viva i inherent a les celebracions d’aquestes dates. Una representació que per massa tradicional que pugui semblar sempre dona lloc a la seva modernització i que captiva als més petits, amb els dimonis i les temudes calderes del Pere Botero, i als grans que, ja sigui des de dalt de l’escenari o des de la platea, ja sigui amb els versos de Pitarra, de Folch i Torres o de pròpia creació, ens sentim part d’una tradició entranyable. Això sense oblidar que per molts ha estat una escola de teatre on fer els primers passos artístics.

Si a tot això hi sumem el valor afegit de l’ús de la llengua catalana (per molt antic que sigui el llenguatge) el seu valor coma referent cultural encara es multiplica. És un aspecte que no hem de menystenir, i més quan aquest mateix cap de setmana llegíem que el reggaeton i els youtubers asfixien l’ús del català entre els adolescents i que els experts insisteixen en l’ús de la llengua entre els joves fora de l’aula. Per tot plegat, aparquem les pantalles i deixem-nos endur per les aventures del Lluquet i el Rovelló o del Pallofa i el Pallanga, que ens esperen als escenaris de casa nostra.

Compartir l'article

stats