Quiosc Regió7

Regió7

Carles Duarte

A ESTONES

Carles Duarte i Montserrat

Poeta

Els noms dels peixos

La saviesa és cada cop més insòlita. La crispació i la precipitació adquireixen un protagonisme creixent i potser hi han contribuït les noves formes d’interacció que les tecnologies afavoreixen. Aquests avenços contribueixen al progrés i a una millora de la nostra qualitat de vida, però alhora estimulen un immediatisme que ens convida a la superficialitat. I tanmateix les obres perdurables requereixen treball pacient i intuïcions nodrides de coneixements consistents. Al nostre país la llengua constitueix un factor rellevant d’identificació i de comunicació. El català presenta, a més, una dimensió de resistència i d’afirmació, perquè ha estat objecte de marginació i persecució. En l’estudi de la llengua, hem comptat amb la contribució de personalitats brillants i fecundes, com Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Manuel Sanchis Guarner, Joan Coromines, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Solà... El darrer dels lingüistes distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser, l’any 2015, Joan Veny, nascut a Campos (Mallorca) i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Veny és un veritable savi, amb una mirada sòlida i de gran abast sobre les matèries que han estat objecte de les seves recerques. El coneixem sobretot com a dialectòleg, amb l’ambiciós Atles lingüístic del domini català, codirigit amb Lídia Pons, com a fita més destacada, tot i que el professor Joan Veny és, a més autor, d’obres de referència com Els parlars catalans o el Petit atles lingüístic del domini català. Un altre dels àmbits importants de la seva recerca ha estat el dels noms dels peixos i, coincidint amb els seus 90 anys, l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport dels museus de pesca de l’Escala i de Palamós, ha publicat un preciós volum, amb el títol d’Història lingüística dels nostres peixos, on s’han recollit alguns dels seus principals estudis d’ictionímia, que inclouen dibuixos de peixos i mapes. Es tracta d’una obra que interessarà els lingüistes, però estic convençut que tothom que se senti atret pel món mariner es capbussarà amb profit en unes pàgines on descobrirem l’origen grec (congre, penegal –de pèlag–...), llatí (sardina, lluç...), àrab (aladroc, seitó...), occità (garneu, rascassa, roger...), genovès (anxova...), italià (dot...), castellà (l’incorrecte berberetxo, que cal substituir per catxel o escopinya de gallet...) dels nostres noms de peixos. Al llarg del volum el professor Veny ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos en territoris tan fascinants com el dels ictiònims que procedeixen de noms de lloc o de gentilicis, és a dir dels mots que designen les persones que hi viuen. Hi podrem, al seu costat, veure la distribució geogràfica de l’ús de roger i moll, conèixer el cas singular del quetsémper o comprovar la notable influència del català en noms andalusos de peixos (serviola/cerviola, musola/mussola, rape/rap, chanquete/ xanguet, jurel/sorell...).

Els noms dels peixos

Compartir l'article

stats