Troglodites

Posats a badar, i ja que aquest diminut article d’opinió es publica el dia dels (sants?) innocents, badarem en un àmbit que té a veure, i molt, amb la salut mental. Aquestes dates són proclius a fer vius els records de la infantesa o d’èpoques anteriors. Els còmics de la meva infantesa dibuixaven personatges vestits amb pells d’animals, per sabates uns draps, i ben armats amb uns garrots que després hem vist en la baralla del joc de cartes espanyola. D’aquí allò de «pinten bastos», tot això per situar el record dels troglodites.

Anem, ara, a l’apunt més concret i culte, cultura de la Wikipedia, i que faria jo, sense ella; doncs bé resulta que s’anomenaven troglodites a les persones que habitaven en les cavernes! I, per ampliar el concepte, l’historiador grec Heròdot: «els troglodites s’alimentaven de serps, llangardaixos i altres rèptils, la seva parla no era semblant a cap altre i emetien uns crits com els dels ratpenats».

Per associació d’idees, la meva imaginació se’n va anar directament dels troglodites al Congrés i al Senat espanyols. És clar que a part de cridar també s’insulten, una capacitat que indica que deuen haver anat a l’escola i han après algunes paraules, malsonants algunes.

El director general de la institució on he treballat, al mig del desgavell organitzat per la darrera fusió hospitalària, encara que, als seus inicis es va assemblar més a una fissió nuclear pel gran consum d’energia i despreniment de calor: la Fundació Althaia, doncs bé el «jefe» assegurava i, de manera continuada, que: «hi ha coses que s’han d’ordenar des de la teulada», una manera que l’ordre i l’estratègia ha de néixer a dalt de les estructures.

Si una societat ha de ser inclusiva, solidària, amb visió de futur i assegurar el progrés continuat, requereix d’un diàleg constructiu, la confrontació de les idees ha de ser en una dialèctica dels conceptes i de les aportacions polítiques, mai de l’insult barroer. La baralla dels insults i retrets no deixa conèixer de què carai s’està parlant. Per no parlar de l’aportació incommensurable dels membres del poder de la judicatura, una gran part d’ells, o almenys, els que estan en estructures de poder actuant com troglodites evolucionats.

A on anàvem, la salut mental de la població precisa d’estructures i pràctiques polítiques saludables, que promoguin el respecte entre les persones i una evolució dels conceptes inclusions de la majoria de la població. Caldria recordar que sempre hi ha un baix tant per cent d’aquesta, que són irrecuperables, un error en l’evolució de la bèstia humana.

Posats a demanar desitjos per l’any 2023, i ja que som els únics animals sobre la terra que ens hem autoqualificat com racionals, estaria prou bé que ho posem a la pràctica diària. Un funcionament racional i constructiu que ajudaria a tenir menys elements per estressar-nos, per no parlar del discurs nadalenc reial que «vale para un cosio y un fregao». El poble ho agrairia, no cal considerar-nos uns fanàtics seguidors.

Subscriu-te per seguir llegint