LA SIMONETA
Ser feminista et pot matar
Sembla un disbarat tremebund, però, el nostre món n’és ple d’aquests disbarats. I dia a dia, a tota velocitat, fa més por viure-hi.
Qui va començar odiant tant les dones ―o envejant-les i, fins i tot, tenir-ne por, i fer-les viure, segles i segles, subjugades per tantes fèrules? Amb lloses enormes sobre les espatlles, als peus, a les mans, damunt el cap...
Les coses estan millorant, però aquesta aparença només disfressa, encara ara, moltes desigualtats, abusos, menysteniments...
Com és que no hem sabut veure i no veiem les dones com a iguals als homes?
I si algú s’hi atreveix, amb valentia i coratge, fent-ho ressonar arreu, corre el risc de morir a la forca en països com l’Iran, l’Afganistan...
El futbolista iranià Amir Nasr-Azadani, de vint-i-sis anys, ha estat condemnat a mort per haver donat suport a les protestes en favor dels drets de les dones a l’Iran. Se l’ha acusat d’«enemistat amb Déu» i de traïció a la pàtria.
I senzillament i lògica, s’ha limitat a recolzar les dones del seu país que han començat a manifestar-se contra el règim islamista, masclista, d’Ebrahim Raisi que ja ha causat entre dues-centes i quatre-centes morts.
Tot va començar quan «la policia moral», de provada amoralitat, va matar una noia de vint-i-dos anys per portar el vel mal posat i deixar a la vista algun cabell.
Aquest cos de policia, ara ja dissolt amb aquest nom, però que segueix cometent les mateixes atrocitats, té per costum disparar, molt més a les dones que als homes, especialment a la cara, als genitals i als pits.
Una macabra repressió que massacra la mateixa població. Però quan es té tot perdut, arriscar la vida―quan és tan indigna i humiliant com la que el règim iranià infligeix a les seves dones―, no fa por. No hi ha gaire a perdre si la vida, ni tan sols sembla vida.
A l’Iran, la població viu totalment oprimida i, en aquesta escalada d’opressió, les més oprimides són les dones. Fins i tot, per homes també oprimits. A l’Iran, el nivell més baix de consideració social és la dona. A ella, se la pot tractar com si només fos una cosa. Sense cap nivell humà. No li reconeixen que el tingui.
Amir Nasr- Azadani no és l’únic condemnat. Ja n’han assassinat d’altres, d’homes per haver donat suport a les protestes femenines. La Federació Internacional d’Associacions de Futbolistes Professionals ha aconseguit mostres de suport per part de clubs i futbolistes i no ha volgut acceptar l’execució d’un futbolista iranià pel lògic fet de voler defensar les dones de les mortificacions amb què són tractades i per la negació dels seus drets fonamentals. I se solidaritzen amb Amir tot demanant l’eliminació immediata del seu càstig per evitar-li la mort a la forca.
I és que aquest món tan tràgic i malvat no és capaç de preservar-se contra l’existència de diabòlics i perversos individus que atempten contra la mateixa humanitat. Hauria d’existir un ens real capaç d’exigir i aconseguir la nul·litat de tantes aberrants i injustes sentències d’innocents.
Subscriu-te per seguir llegint
- Mor un noi de Sant Fruitós de Bages en llançar-se a un gorg per banyar-se
- T'agrada pagar en efectiu? Compte perquè et pot tocar pagar una multa per fer-ho!
- Dos menors detinguts i 42 persones identificades en el marc d’un dispositiu policial a les estacions de la R4
- Sant Fruitós de Bages plora serenament la mort d'un jove de 14 anys en un gorg del Llobregat
- El comerciant manresà Ernest Soler mor sobtadament als 59 anys
- Set fires que no et pots perdre aquest cap de setmana
- El nou Edifici del Coneixement d’Althaia i la UVic-UCC serà una obra de 12 milions
- Vols saber si el número que t'ha trucat és SPAM?