Nadal a Manresa

La il·luminació nadalenca no és ni solidària ni ecològica, però la immensa majoria dels ciutadans consideren que és una d’aquestes coses en les quals les ciutats es retraten i han d’estar a l’alçada, especialment les que han de reivindicar una talla i una capitalitat discutides, com Manresa. Curiosament, durant dècades Manresa ha fet just el contrari: ha aprofitat Nadal per penjar quatre llumets ben obsolets que deixessin ben clar que la seva decadència era real, que estava assumida i que deixava via lliure als competidors. Per fi, fa quatre anys hi va haver una millora clara que la ciutadania va aplaudir entusiasmada. Però enguany la cosa s’ha tornat a torçar. I és que a Manresa no s’engalanen els carrers que es consideren estratègics, sinó aquells on els botiguers volen pagar. Simplement. I així, resulta que entre els Infants i la caserna, inclòs mig primer tram del Passeig, hi ha un buit enorme en ple rovell de l’ou. Dir que resulta estrany queda curt. La pregunta és: una cosa tan de ciutat com aquesta s’ha de fer així? Que surti com surti? L’Ajuntament no s’hauria d’assegurar que es decora seguint un criteri pensat, lògic i amb sentit? En una matèria que és molt valorada però ni és complexíssima ni val una fortuna, no s’hauria d’aprofitar per fer una mica de goig i combatre la cantarella de la Manresa cutre, amb la falta que fa?

Subscriu-te per seguir llegint