El Museu del Barroc de Manresa (de Catalunya) costarà, de moment, 9 milions segons el govern i gairebé 10 segons el PSC. Evidentment, en una ciutat amb el pressupost de Manresa, un milió és molt, i és important aclarir fins al darrer euro. Però el veritablement rellevant no és això. Seria rellevant saber, de debò, si l’increment de costos es deu només a la inflació o si inclou algun sobrecost derivat de defectes del pla de reforma inicial. I serà rellevant, definitivament, veure si aquest museu aconsegueix exercir una influència revitalitzadora sobre el seu entorn, especialment a les Escodines. Des del Centre Pompidou sabem que invertir en un museu per revitalitzar un espai degradat és una aposta correcta que no requereix cap esforç d’argumentació, i em semblaria greu que calgués un esforç d’argumentació especial per justificar una inversió de nou o deu milions d’euros en un museu a Manresa, tenint en compte les despeses astronòmiques en recursos culturals absolutament prescindibles que s’han fet a les capitals provincials. Per tant, la qüestió és: ¿tindrà una col·lecció, un discurs i una gestió prou potents per fer la feina que ha de fer, o serà un museuet sense cap capacitat d’irradiació? Això depèn de l’Ajuntament, però també de la Generalitat, ja que serà un museu nacional. Quan ho sapiguem, sabrem el que val.
