Pobresa infantil

Dels 8.000 milions de persones que, segons les darreres dades, vivim al planeta Terra, 1.300 milions són pobres, és a dir gairebé dos de cada deu. El més alarmant de tot és que la meitat d’ells són infants. Abans de la pandèmia provocada per la covid-19, s’havien aconseguit avenços modestos en les regions més vulnerables, però les conseqüències de la crisi sanitària han col·locat milions de persones de tot arreu per sota del llindar de la pobresa.

La pobresa infantil no és només un problema exclusiu dels països anomenats poc desenvolupats. Un 33% dels nens, nenes i adolescents que viuen a Espanya, ho fan en risc de pobresa i exclusió social, cinc punts percentuals més que la mitjana de la població, segons dades de la Plataforma d’Infància, elaborades a partir de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’any 2021 que publica anualment l’Institut Nacional d’Estadística de l’Estat espanyol.

Més concretament i en relació amb Catalunya, a mitjans d’aquest mes, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, va presentar al Parlament l’informe sobre els drets dels infants corresponents a l’any 2022. L’informe denuncia que al llarg dels darrers cinc anys els indicadors de vulnerabilitat social de la infància han mantingut una tendència creixent com a conseqüències de l’impacte que encara té la crisi econòmica del període 2008-2013 pels efectes de la pandèmia de covid-19 i pels efectes socials i econòmics de la guerra d’Ucraïna. Així, per exemple, entre el 2016 i el 2021 s’ha incrementat gairebé un 15% el nombre d’infants i adolescents que es troben a Catalunya en risc de pobresa. El 2016 no arribaven a 350.000 i ara són més de 400.000. La síndica també destaca que s’ha doblat la probabilitat dels menors de patir un problema de salut mental, que ha passat del 5,1% al 9,4%. També han augmentat les denúncies per violència sexual amb víctimes menors d’edat (de 947 casos a 1.463) i les denúncies per violència domèstica amb víctimes infantils (de 1827 casos a 1977).

Si apropem més el focus i el fixem en la realitat de la nostra ciutat, observem que la memòria dels Serveis Socials municipals de l’any 2020 destacava que les principals problemàtiques detectades a Manresa en l’àmbit de la infància tenien a veure amb l’augment de les desigualtats socials, econòmiques, formatives i de lleure dels infants i joves; amb l’impacte emocional de les restriccions degudes al confinament agreujades per les situacions d’infrahabitatge i amuntegament que dificulten la convivència; amb la pobresa digital que creava dificultats per seguir l’escolarització en línia, amb el trencament de les expectatives de formació i promoció personal...

Tal com recomana l’informe de la síndica de greuges, el conjunt de les administracions i dels serveis públics haurien de reforçar les polítiques de suport a les famílies per prevenir les situacions de risc, per corregir carències i per millorar l’acompanyament de les famílies en el domicili i en el medi social per evitar situacions de desemparament dels infants i els joves.

Subscriu-te per seguir llegint