EL CROQUIS

Resum d’un any que no es pot resumir

Josep Camprubí

Josep Camprubí

Resumir l’any 2022 és impossible. Hi ha tants fets, tants esdeveniments i tants conflictes, que no es poden sintetitzar en poques línies. Però, a l’engròs, i prescindint dels matisos que caldria per caracteritzar plenament un any insòlit, potser es podrien destacar tres elements informatius que han sobresortit aquests darrers 12 mesos: els efectes visibles del canvi climàtic, a escala mundial; la guerra d’Ucraïna, en l’àmbit europeu; i la divisió de l’independentisme, en el marc català. Totes tres qüestions comportaran conseqüències durant l’any que comencem demà i els següents. Les perspectives, doncs, no són gaire engrescadores. Per tant, cal començar el 2023 amb ànim, segurs que tampoc no serà un any fàcil per molt que, per posar un exemple d’última hora, se’ns rebaixi l’IVA d’alguns productes bàsics. Al contrari: que hagi calgut fer aquesta rebaixa és tot un símptoma de les dificultats econòmiques que haurem d’anar enfrontant.

Pel que fa al canvi climàtic, tot i la consciència creixent de la seva realitat, és evident que encara no s’ha assumit del tot la seva existència i la necessitat –i sobretot, la urgència– de fer-hi front, de reciclar-ho tot, de substituir els combustibles fòssils, d’avançar més ràpidament cap al transport per tren i en vehicles elèctrics, etc. Fem tard en aquestes actuacions i ho patiran cada vegada més les generacions que ens venen al darrere, a les quals deixarem una herència nefasta. Respecte de la guerra d’Ucraïna, ningú no té cap mena de seguretat respecte de quan i com acabarà, de quines seran les seves conseqüències, de com repercutirà en els països del seu entorn, a tot Europa, en les relacions entre Rússia, la Unió Europea i els EUA, etc. Però sobretot caldrà tenir en compte com es reconstruirà tot el que ha quedat destruït a Ucraïna, o com podran refer la seva vida els milers i milers de refugiats que han fugit de la guerra... Tot un panorama d’urgències complicat i costós, que en aquests moments ni tan sols s’ha començat a plantejar. I que caldrà fer-ho en un marc de crisi econòmica general que, per causes diverses però coincidents en el temps, afecta la majoria de països europeus.

En el cas de la divisió continuada de l’independentisme és ben clar, també, que és un entrebanc molt urgent de superar. Segurament no és fàcil, però és imprescindible que es pugui arribar a uns acords o consensos bàsics. Uns acords que no han de representar pas la desaparició de les diferències en qüestions polítiques generals, que són legítimes perquè es tracta de partits diferents, cadascun dels quals té el seu programa i defensa el seu propi ideari polític. Però en el terreny específic de la independència, que és la meta principal a la qual encara no s’ha arribat, és imprescindible que s’aconsegueixin acords concrets i que es plantegin actuacions del tot unitàries de cara a aquesta finalitat fonamental. Ja hi haurà temps per a la divergència quan, un cop guanyada la independència, es presentin projectes específics o sorgeixin plantejaments contraposats, tal com passa a qualsevol estat democràtic del món. Però ara, segurament, la gran majoria dels votants independentistes, siguin afins al partit que sigui, veurien amb molts bons ulls un gran acord global i compacte de tot el bloc independentista, que confirmés conjuntament i explícitament l’objectiu al qual es vol arribar i definís les línies generals per aconseguir-lo.

Subscriu-te per seguir llegint