Una birra a la senyera

Xavier Domènech

Xavier Domènech

L’Acadèmia ha donat la paraula al poble i el poble ha decidit que visca la gresca: la paraula «birra» és el neologisme de l’any segons l’enquesta organitzada per l’Observatori de Neologia de la UPF i l’IEC. El problema és que la paraula no és cap neologisme segons la definició del mateix IEC: (dlc.iec.cat): «Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua». «Birra» és qualsevol cosa excepte una expressió nova. Fa un munt d’anys que s’utilitza com a denominació informal d’una ració de cervesa, sigui en ampolla individual o extreta d’un barril. És, això sí, un manlleu, concretament de la llengua italiana, i està emparentada amb el nom de la beguda en altres idiomes: beer en anglès, bier en alemany i neerlandès, bière en francès, beoir en irlandès... Sobta que l’Observatori inclogués una significació tan consolidada entre les alternatives del neologisme de l’any, però no tant que el poble sobirà la preferís a les altres propostes, més serioses però també força més avorrides. Un terç dels catorze mil participants en la votació oberta s’han decantat per la candidata més festiva i alcohòlica, i només els majors de seixanta anys s’han inclinat per «tuti», potser pel temps que dediquem al paraulògic o perquè, per a nosaltres, una birra serà sempre una cervesa; a tot estirar, una canya. L’elecció de la birra indica en tot cas quines són les preocupacions i prioritats dels participants en la consulta, i ens autoritza a preguntar-nos si els catalans som tant diferents dels madrilenys com de vegades insistim a proclamar. A la vila de l’ós i l’arboç van decidir que el dret a la birra del bar passava per davant de la salut col·lectiva, i no ens estranyem si un dia apareix una gerra escumosa a la bandera de la comunitat: a Catalunya podria farcir el triangle de les estelades, ara que la batussa entre el papa i la mama està esgotant la resistència dels passatgers del ferri cap a Ítaca.

Subscriu-te per seguir llegint