La Justícia al revés

És curiós que ara els polítics d’esquerres s’escandalitzin pel funcionament de la Justícia, quan l’únic que havien de fer era preguntar-se d’on venia la cúpula judicial d’aquest país.

Perquè ve d’aquella aberració jurídica de la postguerra que Serrano Suñer, el cunyadíssim de Franco, va qualificar de «Justícia al revés».

Amb aquesta perversió es van considerar culpables de «rebel·lió militar» els que s’havien oposat al cop d’estat. I les activitats polítiques o sindicals de l’esquerra, des del 1934, es van englobar en el delicte d’«adhesió a la rebel·lió militar».

Als acusats se’ls negava la possibilitat de defensar-se. Es jutjaven en bloc presos acusats de delictes diferents. La fiscalia es limitava a la lectura de l’acta d’acusació, sense aportar proves.

No es permetia cridar testimonis ni presentar proves. I, per descomptat, no es podia apel·lar. La llei era un mecanisme d’extorsió que no sols castigava els vençuts sinó que els feia pagar el cost de la guerra que els colpistes havien provocat.

En aquestes condicions, es van dictar milers de sentències (incloses l’execució de més de 80.000 espanyols) que no han estat anul·lades per no posar en dubte el funcionament d’un dels pilars de l’Estat.

Els jutges que van acceptar aquella burla a la Justícia, per sostenir un règim criminal, eren tan responsables com els que van agafar les armes contra el país, i van ser necessaris per sostenir-lo durant dècades.

I ara, quan cal renovar la cúpula judicial, pel canvi generacional, es neguen a marxar perquè volen seguir controlant la política del país i saben que no hi haurà magistrats disposats a continuar l’aberració jurídica que ells van abraçar.

Subscriu-te per seguir llegint