Parella de papes

La imatge de Benedicte XVI en exposició, embalsamat amb un aspecte tirant a corprenedor, i el fet que el seu funeral sigui presidit per un altre Papa, donen al comiat un aire alhora tètric i excepcional. Certament, que un Papa n’enterri un altre de cos present és atípic. Però a Roma s’han vist coses més tètriques i més estranyes. El 894 (en temps del nostre Guifré el Pilós) el Papa Formós I va maniobrar per tal que Arnulf de Caríntia conquerís Roma i la prengués als ducs d’Spoleto; quan Formós va morir, els Spoleto van recuperar la ciutat i van apadrinar el nomenament com a Papa d’Esteve VI. Per venjar els seus protectors, el nou pontífex va fer desenterrar Formós, que portava nou mesos mort, el va asseure davant d’un tribunal eclesiàstic i el va fer jutjar per impostor. Un diaca assegut al seu costat li donava veu mentre els jutges l’acusaven. Naturalment, va ser trobat culpable. Li van tallar els dits amb els quals havia repartit benediccions, que van quedar totes anul·lades, i el van tirar despullat al Tíber. Uns pescadors el van trobar, el van treure de l’aigua i el van enterrar en una tomba comú. El 897, el Papa Teodor II, contra el criteri dels Spoleto, va fer que les despulles fossin trasplantades a Sant Pere. Li va anar just: quan feia vint dies que era Papa, Teodor va ser enverinat. Mai més cap Papa no s’ha fet anomenar Formós.

Subscriu-te per seguir llegint