Una gran nit del teatre al carrer

A veure si deixem clares algunes coses. Els Reis d’Orient són de veritat; viatgen màgicament fins l’últim racó del món per repartir obsequis als infants la nit del 5 al 6 de gener. A cada poble i ciutat se’ls prepara una gran rebuda que inclou una brillant desfilada pels carrers més cèntrics, on són aclamats per les multituds i especialment pels qui esperen els regals. Aquesta recepció va a càrrec dels habitants de cada país i significa una gran posada en escena, és a dir, un enorme exercici de teatre al carrer. Homes i dones de diferents edats es vesteixen i es maquillen convenientment per formar els seguicis que acompanyen Melcior, Gaspar i Baltasar, així com tots els altres elements que formen la comitiva. Són persones normals que durant unes hores fan veure una altra cosa en benefici de l’espectacle i la il·lusió, sense esperar més recompensa que la meravella en els ulls dels nens i les nenes i el somriure a la cara dels pares i els avis. Els patges que desfilen no van per la vida real amb aquells vestits lluents, ni amb un turbant estrafolari. Tampoc els menuts de la carrossa dels pastorets juguen a casa seva amb barretina, faixa i samarra. I els angelets de l’àngel anunciador no va a escola amb túniques blanques de lluentons daurats. De tots els integrants de la cavalcada, només ses màgiques majestats procedeixen efectivament d’un Orient de les Mil i una nits, però això no és obstacle perquè tots es altres ho facin veure. Només el tercet conserva la mateixa personalitat tots els dies de l’any; la resta no és el que aparenta, i els suposats patges tindrien greus problemes si n’haguessin de fer de veritat en una cort reial d’estil medieval. Tornem-ho a dir: és teatre. I al teatre el llest passa per ruc, l’illetrat recita Shakespeare, el calb es posa perruca, el morè es torna ros, el mec llueix barba espessa, el jove s’encorba com un vell, el vell passa per jove amb mig quilo de maquillatge sobre les arrugues.

I el negre s’enfarina.

I el blanc s’emmascara.

Perquè és teatre.

Subscriu-te per seguir llegint