BROGIT

Més del mateix

Víctor Feliu i Ferrer

Víctor Feliu i Ferrer

Ja finalitzen aquells dies que predominen les bones paraules i els grans desitjos. L’enllumenat nadalenc s’apagarà i l’anomenada màgia del Nadal desapareixerà. L’esbojarrat consumisme, però, continuarà ja que empalmarà amb les rebaixes comercials del primer mes de l’any. Tot plegat, un superficial reclam de felicitat que amaga la trista realitat

Malgrat els bons propòsits, aquest nou any continuarà força igual. Més del mateix. No és pessimisme, és realisme. Aquests dies la treva nadalenca no s’ha respectat i la bogeria bèl·lica no ha descansat. En aquest esbojarrat món hi ha conflictes armats en cadascun dels cinc continents.

A l’Orient Mitjà, Síria, Iraq, Líban, Iemen, Palestina, Israel.... vells escenaris de conflictes armats. Per allà, la bíblica terra promesa convertida en un perillós polvorí. Jerusalem, històric indret amb una important significació religiosa, avui és una ciutat encerclada per un vergonyós mur amb nombrosos controls militars. El mur de la vergonya que s’estén per Cisjordània té una longitud d’uns 800 quilòmetres amb alçades de 8 i 12 metres. Més llarg i més alt que el tristament famós mur de Berlín. La barrera de formigó i la tanca electrificada separen i aïllen les famílies palestines. Una presó a cel obert. Aquest mur indigne ha sigut declarat il·legal per l’ONU i el Tribunal Internacional de Justícia, però segueix dempeus. El problema palestí no és prioritari pels interessos de les potències mundials.

El conflicte entre israelians i palestins ja ha complert 74 anys. Aquesta terra considerada sagrada per a jueus, musulmans i cristians és un camp de batalla sense cap esperança de pau immediata.

A l’entrada del camp de refugiats palestí d’Aida -a un parell de quilòmetres de Betlem- hi ha una enorme clau de ferro. Aquesta escultura és un símbol per als refugiats palestins que encara conserven les claus de casa seva amb l’esperança que algun dia podran retornar als seus llocs d’origen d’on van ser expulsats l’any 1950 pels israelians. En aquest emplaçament hi malviuen 5.500 persones en unes precàries condicions de vida.

Parlant d’antics conflictes n’hi ha un altre que el passat 26 de desembre va complir 40 anys. Aquell dia del 1982 la manifestació que reclamava la independència de Casamance -una regió del sud del Senegal- va ser brutalment reprimida causant morts i detinguts. Com a resposta a la violència governamental centenars de joves van agafar les armes i es van endinsar al bosc on alguns encara continuen amb la guerrilla. En el decurs d’aquests anys s’han comptabilitzat milers de morts, ferits i desplaçats. Desplaçats que s’han vist obligats a refugiar-se a les veïnes Gàmbia i Guinea Bissau. Durant aquests anys s’han produït algunes treves i negociacions per a la pau, però el conflicte armat entre el govern del Senegal i el Moviment de Forces Democràtiques de Casamance (MFDC) continua.

Malauradament, tot fa preveure que en aquest nou any aquests dos conflictes no s’acabaran, com tampoc els de Síria, Iemen, Etiòpia, Somàlia, Ucraïna, etc. Conflictes armats que es van acumulant i van sumant anys fins a quedar en l’oblit.

Subscriu-te per seguir llegint