Ens diuen que, en matèria de seguretat ciutadana, molt sovint, la percepció està per sobre de la realitat. És una realitat que les dades no concorden amb la sensació d’inseguretat que viu molta gent dels nostres pobles i ciutats. Donat que tothom sap que les estadístiques fàcilment menteixen, ens quedem amb les ganes de saber quina és la realitat d’aquest i altres temes que ens afecten el dia a dia. Sabem que molts furts, robatoris i agressions sexuals no es denuncien per diferents motius i aquests no figuren als informes oficials. Tampoc no deu constar que, si més no a l’estiu, per formalitzar denúncies a Manresa calia demanar hora. 

Les percepcions ens parlen molt i sobre elles som capaços de construir qualsevol tipus de discurs. Serà cert o no, però qui segueix l’actualitat té la sensació que Gironella s’ha convertit en un dels principals motors del Berguedà, per no dir el primer, i que Berga, es mou en una letargia que, afortunadament es trenca amb la Patum i poques iniciatives més. Pura subjectivitat, però compartida amb amics i coneguts de la comarca.

La nova delegada del govern a la Catalunya Central, Montserrat Barniol, té la percepció que el principal problema del territori, o un dels primers, és aconseguir que el Lluçanès esdevingui oficialment comarca. Sempre he pensat que és un territori amb personalitat, amb singularitats evidents i que és una comarca natural. Ara, però, en ple segle XXI, la Generalitat i l’estat haurien d’avançar en la supressió d’ens administratius. Menys ajuntaments, però ben mancomunats. Menys comarques i menys regions, però bons serveis i una administració telemàtica, amb tràmits simples i llenguatges planers, intel·ligibles pels que no visquin de la burocràcia.

A l’Anoia, millor dit a una part de dirigents de pobles de l’Anoia, perceben que pertànyer a la regió o vegueria del Penedès els afavoreix. Excepte els municipis de l’Alta Segarra, la formen part d’aquesta nova regió que es troba en fase de desplegament. Això significa, nous delegats territorials, noves oficines, nou funcionariat. Mentrestant, he estat testimoni de la cara de sorpresa de destacats tècnics d’Igualada quan, en actes públics, situen l’Anoia com una de les comarques del Penedès. Només el temps serà capaç de dir-nos si es crearà un sentiment de pertinença real a la nova vegueria o tot quedarà en un repartiment de càrrecs i nòmines.

Veritat o mentida? Percepció o realitat? Així ens hem quedat quan aquesta setmana han fet públiques les dades d’ocupació. Estem bé, molt bé, segons el reguitzell de números que han desfilat per les notes de premsa oficials. Menys atur, més contractes indefinits, més persones que cotitzen a la Seguretat Social. A Catalunya, però, la realitat i no una percepció és que hi ha 344.000 persones a les llistes de l’atur. Mentrestant, la gran paradoxa, que tampoc no és una sensació, i és que està ple d’empreses que busquen professionals. Si el problema és que els aturats no estan formats per a determinats oficis, la pregunta és ben fàcil. Per què, amb caràcter d’urgència, no s’adapta a la formació a les necessitats reals?