Quiosc Regió7

Regió7

Victor Prat

TRIBUNA

Víctor Prat

Economista. Sindicalista de CCOO. Membre de Manresa en Comú

Masclisme contra els homes

Reconec que, en general, la nostra generació, la dels que ara som vells, ens hem aprofitat dels privilegis que ens ha donat el masclisme, d’aquesta cultura patriarcal basada en una falsa superioritat dels homes.

Les dones han estat habitualment les que han dut a terme les feixugues tasques de cures, encarregant-se de les feines domèstiques i de l’atenció a les persones. Fins i tot, quan la nostra parella tenia una feina fora de casa, no assumíem la responsabilitat d’aquestes tasques i, en el millor dels casos, no passàvem de tenir el paper de «col·laborador».

En el món laboral, en general, també hem tingut majors responsabilitats i remuneracions que les dones, perquè han estat limitades per un sostre de vidre, que les impedia realitzar-se professionalment, a menys que fossin grans heroïnes capaces de fer moltes renúncies i d’afrontar una segona jornada laboral dins de la llar.

A conseqüència d’aquests rols de gènere, construïts i perpetuats socialment, els homes hem gaudit de molts avantatges en detriment de les dones. En la vida familiar i laboral hem disposat d’un major poder basat en la capacitat econòmica i, en tenir més projecció social, també hem tingut més possibilitats d’influir en la presa de decisions comunitàries.

La lluita feminista, però, ha canviat la percepció cultural del paper de la dona en la societat. El que era un moviment minoritari quan érem joves, generacions després, a partir de la consciència i l’empoderament majoritari de les dones, ha produït un canvi cultural i polític revolucionari en vers la igualtat real, malgrat que encara quedin actituds i comportaments profundament masclistes.

Els rols de gènere, aquest masculinisme masclista, que, per una banda, ens ha atorgat injustament molts privilegis, per altra també ens ha perjudicat. Molts homes de la nostra generació són incapaços de responsabilitzar-se i de dur a terme les mínimes tasques domèstiques, ni tan sols les de cures d’ells mateixos. Aquesta incompetència implica una total dependència, que queda més palesa en moments en què queden sols, per separació conjugal o per viudetat, però que sempre existeix, encara que resti amagada mentre la parella els fa aquestes funcions.

Aquesta incapacitat té com a conseqüència la falta d’autonomia personal, que restringeix la llibertat als homes, però aquesta no és l’única conseqüència negativa del masclisme per als individus del «sexe fort». Els rols construïts culturalment també han condicionat el nostre comportament, convertint-nos en éssers incomplets, als que no se’ns ha desenvolupat prou la capacitat d’expressar i compartir les emocions, de valorar l’estètica, d’actuar amb delicadesa, de tenir empatia i sensibilitat, de ser flexible buscant el consens...

L’objectiu de tots plegats ha de ser l’eliminació dels rols de gènere i de la discriminació que comporten, però, per aconseguir-ho, és imprescindible que els homes tinguem consciència que també ens perjudiquen, perquè condicionen i coarten el nostre desenvolupament com a persones.

Compartir l'article

stats