Edificis singulars

Enguany, el calendari 2023 de l’Ajuntament de Berga té per tema els edificis singulars de la ciutat. Anna Emília Puig ha escollit els dotze que considerava més rellevants (d’entre els segles XI i XX) i cada mes de l’any està dedicat a un d’ells, amb la seva corresponent explicació i il·lustració –obra de Toni Llargués.

Si s’analitzen les obres triades, hom nota de seguida que 7 de les 12 es van construir entre els anys 1913 i 1930. Això no pot ser simple casualitat. És clar que podria haver passat que l’Anna Emília s’hagués deixat endur pels seus gustos personals a l’hora de fer la selecció, però no és el cas: el seu criteri es pot compartir bastant, entre altres coses perquè Berga no està sobrada de patrimoni immobiliari destacat.

Si no hi ha biaix subjectiu, doncs, i tenint en compte que entre els 7 edificis n’hi ha tant de públics com de privats i de tota mena d’usos, hem d’assajar altres explicacions, relacionades amb les persones i el clima del moment. Heus ací les meves hipòtesis:

Tal volta a principis del segle XX hi havia més diners disponibles? És cert que algunes famílies podien haver acumulat capitals significatius, però les administracions públiques de l’època estaven fins i tot més malfinançades que actualment. Per tant, no deu anar per aquí, la cosa.

I si fos que aquells anys entre guerres (la Primera Mundial i la Civil Espanyola) hi havia més talent que mai a la comarca? Bé, és veritat que diversos (4) dels edificis del calendari són creacions del reconegut Emili Porta, que llavors va deixar una important petjada en l’arquitectura i l’urbanisme de Berga. Però si falta talent local, sempre es pot anar a buscar a fora, com ho prova que 2 edificis dels «7 magnífics» són de l’igualadí Ignasi Maria Colomer.

O potser el que passa és que ens falta perspectiva. Qui sap si en el futur trobarem singulars equipaments com el nou conservatori de música de Berga.

Queda una altra possibilitat. Podria ser que la gent d’aquella època tingués més bon gust (inspirats pel Modernisme i pel Noucentisme) i més ambició que no pas la d’altres moments històrics –incloent el present. O sigui, que posats a construir, volien que les seves cases i equipaments tinguessin personalitat i que lluïssin; i podria ser, a més, que els artistes a qui feien els encàrrecs tinguessin més atreviment i llibertat creativa. Avui dia, en canvi, l’estètica no és un criteri prioritari en les licitacions públiques, i els privats pudents prefereixen dissimular la seva riquesa (les seves cases són més esplèndides portes endins que no pas cap enfora). Alhora, potser arquitectes i enginyers tenen ara menys marge d’actuació.

Sigui com sigui, és d’agrair que els nostres antecessors de principis del darrer segle s’ho plantegessin d’aquesta manera, de forma que encara avui podem gaudir de les construccions de llavors. En justa correspondència, però, a nosaltres ens pertoca ara contribuir a la preservació d’aquest patrimoni arquitectònic i cultural, començant pels Jutjats Vells de Berga.

Subscriu-te per seguir llegint