Quiosc Regió7

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

Mirant any enllà

Acabat el 2022, han quedat ben clars alguns elements que el singularitzen i que ens recordaran sempre l’any insòlit que acabem de superar. Per si algú encara en dubtava ja ha quedat ben establert que, si més no en l’àmbit català, s’ha tractat de l’any que ha fet més calor des que se’n tenen registres científics. Les dades són ben clares i no generen cap dubte. Hi haurà encara, segurament, algun negacionista que dirà que no s’ho creu. Però el fet és clar i comprovat. Per tant, aquella constatació comporta un dels interrogants que planteja el futur: la temperatura i les sequeres seguiran augmentant d’ara endavant? O bé el 2022 haurà estat un any excepcional i es tornarà aviat a una certa normalitat climàtica? O encara som només al començament del camí d’un escalfament progressiu que ningú no sap on anirà a parar? La qüestió és prou inquietant i les respostes dels científics són més aviat pessimistes. Però també ho és el panorama que qualsevol lector es pot imaginar fàcilment, considerant només que ja som a principis de gener, que continua sense ploure i que encara pràcticament no ha començat a fer fred.

Lluny de qüestions climàtiques, una altra de les sorpreses negatives de l’any 2022 ha estat la de constatar que a Europa ha esclatat una guerra que per a la immensa majoria d’europeus era completament imprevisible. Però la realitat és que la invasió russa d’Ucraïna, que va començar el 24 de febrer passat, encara dura i ningú no és capaç de pronosticar-ne l’acabament. És cert que el conflicte no ha anat tal com el jerarca rus Vladímir Putin volia. Però la realitat global és ben trista: molts morts, molta destrucció, molt patiment de la població civil... I un desgavell econòmic general, que, a més dels dos països directament afectats, perjudica d’una manera o altra tot Europa i més enllà. Globalment, les diverses crisis dels darrers anys, entre elles la generada per la difusió mundial del coronavirus –que, per cert, tampoc no s’acaba de superar en algun dels grans països del món, com la Xina–, han estat la causa de situacions inestables en l’àmbit econòmic i polític, entre elles el creixement de l’extrema dreta, que se n’ha beneficiat. Institucions com el Fons Monetari Internacional acaben de pronosticar creixements econòmics generals molt reduïts de cara al 2023, que poden ser dels més baixos que s’hagin registrat des del 2001.

També a Catalunya, l’any que acabem d’encetar planteja molts interrogants. D’una banda, es tracta d’un any electoral i això sempre és motiu d’augment d’enfrontaments i manca d’unitat entre els partits, perquè cadascú procura marcar terreny i defensar el seu espai polític. El 28 de maig hi haurà eleccions municipals que, tot i tenir un caràcter diferent que d’altres convocatòries electorals, als municipis més grans també comporten un marcat rerefons de confrontació política. I les properes eleccions generals de l’Estat? Doncs, si no s’avancen, com a màxim s’haurien de celebrar durant el mes de desembre de l’any que acabem de començar. I les europees, també uns mesos després: pel maig del 2024. Fins i tot a Catalunya també podria haver-hi eleccions aquest any si el Govern de la Generalitat, ara en clara minoria de diputats, no aconseguia suports suficients per seguir governant. Un panorama complex que no afavoreix gens la unitat entre els partits independentistes, que continua sent més necessària que mai.

Compartir l'article

stats