Quiosc Regió7

Regió7

Joan Roma

DE TOT PLEGAT

Joan Roma i Cunill

Exalcalde i exdiputat

Per què tornar a enganyar?

ERC té necessitat de mostrar fortalesa per fer veure que controla el present i marca el futur, d’aquí que llenci un nou repte a l’Estat, en forma d’un imaginari referèndum d’independència. Segons Aragonès, acordat; segons Junqueras, podria ser unilateral. Una mostra més de la coordinació i sintonia entre dirigents, tenint en compte que mana més Junqueras que Aragonès, que, al cap i a la fi, és una tercera fila.

Ja s’ho faran entre ells, però estaria bé que aclarissin als catalans, si volen seguir la via de claredat canadenca, com va proposar Aragonès en el Parlament, o la via Montenegro, com van proposar dies més tard, a la vista del proper congrés del partit. El que queda clar és que o ignoren les lleis vigents o actuen de mala fe, o les dues coses alhora. Per què ho dic? Doncs perquè donen a entendre que Pedro Sánchez pot concedir, de grat o per força, autorització per convocar un referèndum d’independència al Govern de Catalunya. I ja està. Es convoca, es guanya, i adeu-siau.

Bé, qui hagi superat l’ESO sap que les coses no van així. En primer lloc, comparar les modificacions fetes al Codi Penal amb un referèndum d’autodeterminació és que s’ha begut l’enteniment i es troba en un estat mental molt confús. Pel primer tema, amb una majoria absoluta a les Cambres legislatives es resolia la proposta.

La convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, ni que Pedro Sánchez el veiés factible, cosa que no veurem mai, no tindria capacitat legal per autoritzar-lo. Caldria la decisió de les Cambres Legislatives, Congrés i Senat per una majoria de dos terços. És com es resolen les propostes de modificació de la Constitució. Per tant, inviable, impensable, impossible. A què treu cap, doncs, proposar-lo si no hi ha cap possibilitat? Simple estratègia interna de partit per portar alguna peça al congrés d’ERC i fer veure als militants que el partit juga fort. D’això se’n diu enganyar.

I és que quan a algun tertulià se l’hi ha plantejat, apareix la solució màgica de la UE. Aleshores es treuen de la màniga que la UE, a la vista de la insistència d’un partit català, decidirà imposar a Espanya la convocatòria. Ai, Senyor! No s’ha de ser gaire espavilat per saber que la UE encara és una confederació d’Estats. No una Federació i, per tant, no té cap poder per imposar la vulneració de la Constitució d’un estat membre. Al contrari, el que preval és el compliment de les constitucions de cada país.

I si una cosa no impulsarien és un referèndum d’autodeterminació que tindria efecte dominó en altres països de la mateixa UE. Encara que alguns considerin Catalunya com el melic del món, hi ha altres tensions territorials que saltarien pels aires, a Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, etc. Que ningú es cregui una intromissió com aquesta, perquè no té cap ni peus.

En resum, per necessitats i conveniències internes de partit, ERC vol aparèixer com el més independentista de tots, proposant vies impossibles, tornant a enganyar la gent. Bé, no crec que ningú se’ls cregui, vist com van anar les coses cinc anys enrere.

Encara no han entès que en el país hi ha 7,8 milions de catalans, i no 2 milions que podrien creure’s algun dels seus enganys.

Compartir l'article

stats