Quiosc Regió7

Regió7

Josep M. Oliva

VEIENT-LES PASSAR

Josep M. Oliva

Semblava un conte de Reis

És fàcil criticar un rei, però cada any, quan em toca ser-ho, pagaria perquè ja hagués passat i tornar a ser un súbdit. Quan has de fer un regal a algú sense saber gaire bé els seus gustos, només tens dues opcions: o tries el que et sembla que li pot agradar i t’exposes a espifiar-la o li demanes directament què vol i perds d’entrada la gràcia de la sorpresa. Amb una mica de sort pots tenir una tercera possibilitat, i és demanar a algú proper que t’aconselli. En aquest cas es tractava de triar un regal per a dues germanes de quinze i deu anys, i ho vaig demanar per WhatsApp a la seva mare, que és la meva cosina, la meva cosina madrilenya. Resposta: «Yo creo que lo mejor es un libro para cada una. A Alicia algo que te recomienden para su edad, porque no tiene muchas preferencias, y a Alba algo policiaco, o así». Amb aquestes indicacions me’n vaig anar a la llibreria Parcir i em vaig plantar a l’espai dels llibres infantils i juvenils. Havia acotat el terreny del regal però em trobava igualment perdut davant d’aquell fotimer de títols. Per fer-ho més fàcil em vaig adreçar a una de les dependentes d’aquella secció. «Mira, et voldria demanar ajuda. Necessito dos llibres per a dues germanes, i han de ser en castellà perquè se’n van a Madrid. Un és per a una de quinze anys, i hauria de ser una història policíaca...». Gairebé no vaig tenir temps d’acabar la frase; se’n va anar directa a una pila que hi havia damunt d’una taula, i amb aquella satisfacció de qui sap que encertarà de ple n’agafa un i em diu «tinc aquest per a ella, i l’he escrit jo!»: La muerte de su vida, Anna Llorens, Edicions Parcir.

Més que sorprès vaig quedar estupefacte, no m’ho podia creure. La meva consulta i la seva resposta semblaven el guió d’un anunci, però va ser una situació real. L’autora del llibre era la mateixa venedora i jo li havia demanat just una obra com la que ella havia escrit. El pas següent venia rodat, era demanar-li que li escrivís una dedicatòria a l’Alba mentre pensava la il·lusió que li faria quan li expliqués aquella història que donava un encant afegit al seu llibre. La mateixa que li va fer a l’Anna pensar que aquell se n’aniria a Madrid.

El que em va passar a la llibreria no em podrà passar mai comprant a Amazon. David Augé, de La Creadora, deia el 2016 en una entrevista en aquest diari que «el consumidor ha de saber que pot canviar el món triant la seva compra». Penso com ell. I quan entro en una botiga sento que estic defensant un model de societat i una manera de relacionar-nos.

Compartir l'article

stats