Quiosc Regió7

Regió7

carles blaya

«Turisme» a Manresa

C om explicàvem just la setmana passada, Manresa ha tancat el 2022 amb unes xifres de «turisme» modestes però en ascens respecte dels últims anys. L’Any Ignasià, que s’ha tancat sense cap pena però tampoc sense cap glòria, ha fet incrementar el nombre de persones que han mostrat interès en el passat i en el patrimoni de la ciutat, però les xifres, molt per sota d’altres reclams turístics de l’entorn, com Cardona o les Coves del Toll, no són sinó un estímul per continuar creixent.

La cursa és llarga, llarguíssima, maratoniana, si el que es pretén és convertir Manresa en un pol real d’atracció «turística». De moment, el que hi ha són xifres creixents de visitants, un concepte força diferent al de turista. «Viatge de durada limitada que suposa una estada fora de la residència habitual, sense motivacions d’estudi o lucratives», diu una de les definicions de «turisme» del GDLC. «Estada fora de la residència habitual» és la clau. En una ciutat amb una escassíssima oferta hotelera, consolidar les «estades» és una entelèquia. Hi ha apartaments, sí, però no una oferta madura de llits en establiments concebuts per a una demanda turística.

Certament, primer cal la demanda i després arribarà l’oferta, i Manresa va fent petits passos per incrementar la primera. D’això en són plenament conscients els responsables de la Fundació Turisme i Fires de Manresa de la ciutat, un ens professionalitzat i que està fent una feina lloable en la promoció de la capital del Bages.

Potser la qüestió és d’expectatives. Manresa disposa de bons reclams per atreure visitants, únics i diferents a la d’altres poblacions del país, però no especialment singulars, extraordinaris com per sobresortir en el conjunt de l’oferta turística, tan excel·lent i abundant de Catalunya. Al Camí Ignasià, tot i haver-ne iniciat la promoció ja fa més de trenta anys, li falta molt recorregut, encara. I sense l’unicorn, la ciutat és una més (com Cardona o les Coves del Toll) on perdre’s un dia festiu.

Manresa està fent bé la feina no aconseguida durant anys: situar-se en el mapa d’opcions per als visitants. La ciutat està en línia, avui, amb altres destins de visites del país, però no més. Li cal un plus per fer el salt realment turístic. Potser la qüestió és d’expectatives, o de concepte. O de trobar el Sant Grial, potser encara inconcebible, que li faci fer el salt. Posats els fonaments, cal molta paciència. O sortir del carril central i incrementar les dosis d’ambició i d’imaginació amb una oferta impensada.

Compartir l'article

stats