Quiosc Regió7

Regió7

Carles Sans

Carles Sans

Actor

Maleïdes normes!

Els que vivim en societat, i això ens inclou la gran majoria de nosaltres, ens relacionem a partir d’unes normes que generalment són imposades pels que s’atribueixen, o a qui se’ls atribueix, l’autoritat per fer-ho. Dic això perquè fa uns quants dies vaig viure un episodi a l’aeroport de Badajoz que em va fer pensar sobre com d’absurdes resulten, de vegades, algunes normes i la bestiesa dels que es veuen obligats a fer-les complir. Vaig tenir la sort d’anar a actuar a Càceres i, com és habitual, vaig comprar, com totes les persones que visiten Extremadura, un formatge del Casar, que és molt cremós, de gust intens i es menja amb cullera. En passar pel detector de metalls de l’aeroport, un guàrdia em diu que el formatge del Casar, igual que els líquids, no pot viatjar en l’equipatge de mà. Estava de broma? No. Un formatge perillós? ¿Algú pot posar una bomba dins d’un formatge del Casar? Aquesta va ser la pregunta que li vaig fer, i em va respondre afirmativament. Tots els presents en portàvem un a la maleta i se’ns va quedar la cara d’«adeu, formatge». Vaig insistir al guàrdia que la norma era absurda. Fins i tot el vaig posar en un compromís preguntant-li: «¿Puc passar un flascó de més de 100 mil·lilitres de líquid?». I em respon amb un «no» rotund. Vaig continuar: «¿Puc passar dos flascons de 50 mil·lilitres?». «Sí», em respon. «¿I tres o més?». «Sí». Llavors li dic: «Però tres o més ja superen els 100 mil·lilitres... ¿No veu vostè que algunes prohibicions són absurdes?». Però, en aquests casos, no serveix de res intentar fer comprendre a qui ha de complir una feina que no requereix reflexió. M’insisteix: «Ha d’embarcar el formatge si vol emportar-se’l». «Embarcar és esperar a l’aeroport de Barcelona mitja hora com a mínim. Ni parlar-ne». «Llavors tiri’l», em diu. «Mai! Abans l’hi ofereixo a vostè», li dic. El rebutja. Així que no vaig tenir més remei que regalar-lo a un senyor bigotut que passava per allà. L’avió era un model petit i, en embarcar, un empleat em va demanar la maleta, a peu d’escala, i em va dir que no s’hi podien pujar maletes, ni tan sols les de mà, perquè en aquesta mena d’avions no hi caben. Així que tot el que va passar en el control no feia falta perquè les maletes s’havien d’embarcar tant sí com no. Em vaig quedar sense formatge i amb cara de beneit. Maleïdes normes!

Compartir l'article

stats