A voltes amb la prevenció

Posats a badar, badarem en alguna conclusió d’un article, de la revista Health economics, l’article és de l’octubre del 2022, o sigui acabat de sortir del forn, com qui diu. En la recerca, s’estudien els resultats de l’impacte de la prevenció feta, a persones amb condicions psiquiàtriques greus, en els equips d’atenció primària de salut, en la xarxa de salut mental i en l’hospitalització. Disculpes pel llarg enunciat.

Se sap que l’esperança de vida de les persones amb condicions severes de salut mental, és d’uns 15 anys menys que la seva població de referència. La causa de mort no és la malaltia psiquiàtrica, és la manca d’atenció i seguiment d’aquestes persones amb malalties físiques cròniques i greus, com són la insuficiència cardíaca, la diabetis, la insuficiència respiratòria o, a més d’altres, el càncer. Aquesta diferència d’esperança de vida no es dona en el grup de persones d’un nivell socioeconòmic molt alt. O sigui que, amb molta probabilitat, la causa és l’accés i seguiment de les malalties físiques cròniques i una xarxa familiar amb capacitat econòmica. Trist que no es donin les mateixes possibilitats però és un fet contrastat, també a Catalunya.

Tornant a l’article es varen estudiar dos models assistencials de prevenció, en aquest cas, detecció i seguiment de les persones amb malaltia física i psiquiàtrica greu en els equips d’atenció primària, en l’equivalent als CAPs; l’estudi es fa a Anglaterra i en un període de 2 anys i avaluació al cap de 2 anys posteriors. I és ben senzill, un model era que l’equip d’atenció primària fes una revisió anual de la persona i en l’altre model un equip específic de primària fa un seguiment individualitzat a les persones detectades. A part dels beneficis en salut de les persones es va trobar que la relació entre l’estalvi en despesa sanitària en hospitalització i altres xarxes assistencials i el cost d’implementar els models era de 4,7, o sigui que per cada euro gastat en l’atenció primària s’estalviaven 4,7 euros en altres parts del sistema sanitari i insisteixo, la millor atenció a les persones.

Com que el retorn de la inversió feta en prevenció no es dona de manera immediata, es planteja un problema per alguns polítics de salut, curts de mirada o de volada gallinàcia, ja que és que es força probable que la inversió feta duran una legislatura doni resultats efectius a partir d’un altre període legislatiu i els redits de la inversió poden ser acaparats, ai las!, per altres polítics i, ras i curt, que no se’n pugui fer ús en campanya electoral.

La prevenció té les seves complicacions. Si diem: val més prevenir que curar, cal fer prevenció de les malalties; fins aquí anem bé malgrat que poden aparèixer problemes inesperats, com és l’avaluació dels resultats de la prevenció i un altre, segurament n’hi ha més, que la despesa econòmica i el retorn de l’actuació no estiguin en el mateix calaix del pressupost. Ara que està de moda la paraula mirada, doncs mirada llarga. No badem.

Subscriu-te per seguir llegint